Des que em dedico a omplir pàgines d’articles d’opinió, he intentat parlar un cop a l’any per aquestes dates sobre el lot de Nadal, una cosa que per alguns queda fora de la seva memòria i que per altres és tota una sorpresa si els arriba.
El seu origen és centenari. Era un detall de l’empresa cap als seus treballadors per donar un cop de mà per davant de les moltes celebracions de les portes de Nadal. N’hi ha hagut de tota mena, però potser el més clàssic està format per uns quants torrons, unes ampolles de vi o cava i alguna cosa més per acabar d’omplir la cistella que arribava a casa i, generalment, també hi venia una postal nadalenca amb el missatge nadalenc del responsable del negoci.
Altres lots provenien d’empreses de serveis o productes i arribaven a professionals, tècnics que havien tingut una relació amb aquella empresa i aquesta l’hi volia premiar. Tots recordem els despatxos d’alguns responsables concrets per aquestes festes nadalenques, quan el missatger de torn anava dipositant en ordre tots els regals rebuts per premiar, per dir-ho d’alguna manera diplomàtica, la seva atenció especial per a les seves ofertes.
Moltes empreses tenen molt clar a qui s’ha de treballar per tenir un servei diferent pel que fa als responsables de decisió. Aquesta és una forma de propaganda i promoció que també molts practiquen, però passa molt desapercebuda per la majoria de nosaltres.
En alguns llocs la cosa la tenien molt clara i apostaven per les populars bufandes, diners que es repartien de moltes maneres diferents entre els beneficiaris. A vegades eren iguals i altres, segons algun criteri més o menys arbitrari o gust o disgust dels destinataris.
Si féssim un congrés, d’aquests seriosos, sobre quin és el millor lot de Nadal, ens podríem passar dies i anys i no en trauríem l’aigua clara, perquè cadascú apostaria per uns criteris que podrien ser similars als altres o no tenir-hi res a veure absolutament. Totes les opcions tenen els seus punts forts i altres febles.
