Enfortits els cristians en la línia del Llobregat i havent ocupat Ordal, decideix el Comte Sunyer (914) conquerir el Penedès. A Olèrdola, destruïda pels sarraïns, el Comte Sunyer hi fa reedificar el castell i una església sota l’advocació de Sant Miquel i Sant Pere (929).
Amb tot, Castellví o Castell vell extrem, o la Marca, ha nascut amb plena personalitat a la vida social, religiosa i militar, conservant durant anys una categoria diferent entre l’escampall de pobles i terme del Penedès.
Un mas d’origen medieval ha deixat el topònim a un nucli de població dins el terme de Castellví de la Marca, el barri de Ratera. Es construí molt probablement el segle XII i va donar nom als que hi van viure. A mitjans d’aquest segle, l’any 1269, trobem un document en què el noble i senyor feudal Bartomeu de Castellbisbal atorga a Ramon Ratera, al seu fill Ramon, a la seva muller Elisenda, a Ferrer Ratera i a la seva muller Berenguera, residir al mas Ratera, però amb la condició que han de pagar diferents serveis amb gènere o amb diners al seu propietari. El mas és de propietat de l’esmentat Bartomeu.
Va ser l’any 1312 quan Bernat Ratera, amb el seu fill Arnau i la família, es traslladà del terme de Castellví de la Marca cap a Vilafranca del Penedès. El 1348 Bertran de Ratera dicta el testament. Vol ser enterrat a l’església de Santa Maria de Vilafranca. Fa deixes a la citada església, als pobres vergonyants de la mateixa església, a l’hospital de pobres de Vilafranca; a les esglésies de Sant Julià, Sant Salvador de la Calçada, Sant Andreu de la Picollera, Santa Digna, Santa Maria dels Horts, Santa Maria de la Tallada i Sant Pau de Vallmoll, totes situades dins el terme de Vilafranca i Santa Maria de Penyafel (situada a la parròquia de Santa Margarida i els Monjos).
Al seu nebot Berenguer de Ratera d’Avinyonet li deix 30 sous; al seu germà Romeu de les Cabanyes, 15 sous. A una altra neboda seva, Berengaria de Santa Fe del Penedès, casada amb Berenguer Agustí, li deix 20 sous. Finalment, a la seva néta Francesca, filla d’Arnau Ratera, li deix una terra situada en el terme de Vilafranca.
El mas durant el segle XV encara hi és. El mercader de Vilafranca Francesc Babau és un dels que hi cobra rendes l’any 1422. Se l’anomena ara el feu de Ratera, és a dir, aquell domini de què un senyor era investit pel rei o per un altre senyor de domini major, amb obligacions i drets determinats.
