La situació actual de Catalunya angunieja molta gent. Com tirar endavant el projecte? Hi ha unes accions de més ressò polític i mediàtic: la del Parlament; la que intenten dur a terme Puigdemont i els exiliats des de l’estranger; la dels CDR, ara assimilats a la “kale barroka”; la de l’ANC quan surt al carrer; la que inevitablement haurà de fer un govern que eviti noves eleccions i seguir empenyent pel sol fet d’existir. Hi ha qui pensa en el crac econòmic de l’Estat…
Aquestes accions obren molts interrogants i buits logístics, però no ens deixem la lletra menuda del que està fent i pot fer una ciutadania conscient que la tasca és llarga i necessita molts elements combinats que facin força. Aquesta, com s’ha dit, rau en les espontaneïtats organitzades, en les assemblees territorials de l’ANC i en els municipis on estan arrelades.
Molta gent ja té assumit que som un altre país. Però el que cal és realitzar-lo massivament, no tan sols a títol individual, com alguns ja fan i ben meritòriament: comptes posats a bancs de fiar; les elèctriques; el consum; la seu dels negocis; les sortides turístiques; la participació democràtica en els ajuntaments; les propostes culturals i socials; el control de l’acció política; la retolació de carrers i places…
Això és el pes de fons que aguanta la figura i la manté dreta, a punt de sortir al carrer i de votar a les eleccions del municipi i a les dels Parlaments que facin falta.
Ens cal una autoritat moral i política que sorgeixi de les institucions. Que s’incorpori amb eines renovades a la tasca de millorar el patrimoni de l’heroïcitat quotidiana que es prepara per a accions més definitives.
I que s’entenguin…! Hi ha molta energia i bona fe que s’estan perdent.
