Què n’és, d’important, compartir amb les comunitats de les quals formes part! Tant si és amb la família com si és amb els companys, amb les diferents colles d’amics, amb els veïns més immediats, amb els coneguts, amb els molts individus diferents amb els quals es tracta si és que es treballa en contacte amb les persones, amb els empleats dels establiments que ens proveeixen… Sigui amb qui sigui, ens estem relacionant… ens vinculem en més o menys mesura i…, d’una manera o altra, s’acaba compartint. Potser hi ha ben poques coses més engrescadores que saber que en alguns d’aquests col·lectius als quals pertanys et pots deixar anar i expressar-te amb confiança. Sens dubte, la seva escolta –sempre que sigui respectuosa– i la seva empatia et retornaran en forma de lucidesa i benestar. Al llarg de la trajectòria del meu treball de recerca com a escoltadora i, per tant, com a professional de la comunicació interessada en la difusió dels beneficis de la creació d’espais d’escolta activa, he anat descobrint com en poden arribar a ser de variats els escenaris en què es donen i les persones que hi coincideixen. Al cap i a la fi, el fet important és que una sèrie de sintonies coincideixin en l’espai i en el temps. I és llavors quan aflora el plaer de compartir! Personalment, per caràcter i per bagatge vital, he anat perdent la recança a integrar-me en comunitats que em sedueixen, independentment de si són d’una tendència o d’una altra; si són més o menys multitudinàries; si són més o menys actives…; el cas és que, tant si les ideo jo com si ja estan establertes i m’hi adhereixo, he comprovat que m’aporten qualitat de vida. Fins ara han estat font de molts més estímuls que no pas de decepcions i, per tant, en soc una fan.
