Fins fa quatre dies el canvi climàtic no figurava a les enquestes com una de les preocupacions prioritàries de la ciutadania: “El temps sempre ha canviat, quina importància pot tenir ara un grau més de temperatura del nostre planeta?”. És la manera que tenim els humans d’aplanar els problemes, sobretot quan semblen fora de l’abast de les nostres accions. Qui pot entendre que el parpelleig de les ales d’una papallona a les Filipines pot provocar un tornado a Texas o un huracà a Florida?
L’escalfament progressiu de la Terra ha passat gairebé desapercebut fins a l’actualitat a causa del treball invisible de la vegetació i, sobretot, dels oceans. Les aigües oceàniques constitueixen un univers on habiten més organismes fotosintètics que en la resta de continents, malgrat que les plantes són molt visibles i el fitoplàncton ho és molt poc. Durant els darrers cinquanta anys, els oceans han anat absorbint de forma silenciosa el 90% de l’excés de calor atrapada a l’atmosfera per les nostres emissions, i també ho han fet amb el 30% del diòxid de carboni causant d’aquest escalfament. De fet, avui sabem que són els oceans els grans reguladors del clima del nostre planeta i les seves fluctuacions tèrmiques estan en l’origen dels incendis d’abast continental, de les sequeres i desertitzacions, i de la virulència creixent de tots els fenòmens atmosfèrics.
Però aquest paper pal·liatiu dels organismes fotosintètics té uns límits a partir dels quals els efectes s’inverteixen. L’excés de temperatura de l’aigua redueix la seva capacitat de dissolució del CO2 i el retorna a l’atmosfera, i, per altra banda, la gran quantitat de gas acumulada a la superfície oceànica forma àcid carbònic amb l’aigua i dificulta la vida de la flora i la fauna marina que abans l’absorbien. És la coneguda acidificació dels oceans que provoca la mort dels coralls.
L’aigua dels oceans s’ha escalfat un 50% per sobre de les previsions i ho ha fet a molta més profunditat. Es tracta d’una troballa recent derivada de l’estudi del fenomen “El Niño”, que ens ha permès descobrir l’amagatall de l’escalfament global. El preu que haurem de pagar ara per ell és incalculable. Un cost que tenim al davant i el veiem cada dia amb els nostres ulls malgrat que preferim tancar-los: temperatures que freguen els 60º al sud-est asiàtic, fuites de metà dels sòls congelats i dels fons oceànics, fusió massiva dels continents de glaç… Tots sabem que hem anat massa lluny amb els combustibles fòssils, però no trobem el camí de tornada. Malauradament, el decreixement no està contemplat en el nostre genoma i, tanmateix, haurem de trobar-lo.
