Aquest mes de juliol s’ha presentat l’ambiciós projecte Terra de llorers, del llorencenc Ramon Sicart Batet. Un excel·lent treball transversal, compilat en un llibre voluminós, que combina recerca, història i art contemporani.
Es tracta d’una obra col·lectiva, fruit de la col·laboració d’investigadors, historiadors i artistes, que a més a més va acompanyada de la reproducció de divuit creacions artístiques fetes ex professo; a través de trenta-vuit històries molt heterogènies hom descobreix personatges, entitats i esdeveniments rellevants, poc coneguts o gairebé desconeguts, de la història de Llorenç del Penedès.
Personalment, la meva aportació ha consistit en un estudi del monument que es volia dedicar als Caiguts de Llorenç del Penedès. Val a dir que, fins al 2012, hi havia molt poca informació sobre aquest projecte fallit, tanmateix aquell any l’Arxiu Municipal de Sant Pere de Ribes va fer donació a l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès, a través de la família Gobern Canals, dels plànols –datats el març de 1940– de la urbanització de la nova avinguda del Generalísimo i del monument als Caiguts, obra de l’arquitecte Manuel Puig Janer.
La contextualització d’aquests dos projectes ens ha permès conèixer els fets històrics que tingueren lloc a Llorenç del Penedès i que impediren la construcció d’aquest monument. El relat comença el 15 de gener de 1939, quan, davant l’amenaça imminent de l’exèrcit franquista, l’alcalde republicà Josep Sicart Lluch i el govern local decidiren marxar i s’emportaren el llibre d’actes per tal de preservar-lo, el qual, però, no va retornar mai, i acaba el 31 de març de 1941, quan es pagà a l’arquitecte Puig Janer per la urbanització de la nova avinguda.
D’aquest període estudiat en destaquem, per la seva significació, les represàlies a l’alcalde Josep Sicart Lluch, l’entrada de les tropes franquistes, la constitució de la Comissió Gestora per part de Manuel Vivanco Bethencourt, la urbanització de l’entrada del poble (des de la carretera fins a la casa Garcia), un espai que esdevingué l’avinguda del Generalísimo. Aquesta obra es va encarregar al contractista Salvador Crivillés Comas, un personatge força conegut a Llorenç atès que fou el constructor del nou local i el teatre del Sindicat i Caixa Rural, el primer edifici de l’actual Cumprativa, que es va inaugurar l’1 de febrer de 1931. Crivillés, que fou represaliat, era professor de l’Escola Elemental de Treball de Barcelona i expert en construccions fetes amb ciment armat.
D’altra banda, presentem els plànols de l’arquitecte Puig Janer i expliquem com havia d’ésser el projectat monument als Caiguts i per què no va arribar a construir-se, tot i l’ordre del Ministeri de Governació de 7 d’agost de 1939 que emparava aquestes construccions.
Aquest episodi tan peculiar ens porta a pensar si Llorenç del Penedès fou realment un dels pocs pobles de Catalunya on, durant el franquisme, no es va arribar a construir mai un monument als Caiguts. Això, però, forma part d’un altre capítol de la història…
