Si sou observadors us aconsello que us fixeu en una cosa, la quantitat de joves que s’enganxen a uns auriculars fins i tot per estudiar en una biblioteca on el silenci és el principal reclam avui dia per a gent que, com jo, persegueix el silenci. Algun adolescent al qual he preguntat per què ho fa m’ha respost que per aïllar-se. El soroll és un aliat del progrés, associem el silenci a l’absència de civilització. Alertes al mòbil, el soroll de la circulació de vehicles, la gentada en zones populoses: tot és sinònim de progrés. Per què?
Som addictes al soroll perquè el nostre cervell cerca estímuls. Des de fa milions d’anys l’oïda fa un paper de vigia, ens avisa en cas de perills i ens guia, però aquest sistema que ajudava els nostres avantpassats prehistòrics en la supervivència de l’espècie avui dia ens fa mal. El motiu és que vivim amb un excés de soroll que satura el cervell i l’esgota. Els estímuls sonors provoquen l’augment de tensió arterial i de freqüència cardíaca i ens ajuda a activar-nos, però l’excés provoca l’augment de cortisol i catecolamines al cervell. Aquestes dues hormones vinculades a l’estrès i l’ansietat són una via d’accés cap a la hipertensió o als infarts de miocardi, indueixen la fatiga crònica i redueixen la nostra eficàcia en el treball i l’aprenentatge en els nens. Segons l’Agència Europea del Medi Ambient, la contaminació acústica està darrere de més de 10.000 morts prematures a l’any. Alguns càlculs indicarien que el soroll continuat ens escurça uns 7,3 mesos de vida. La solució, doncs, és el silenci total? Definitivament la resposta és no. Segons diversos estudis, el soroll més adequat per reduir la tensió arterial i relaxar-nos és passejar per zones arbrades, desconnectar el mòbil i parar-nos a escoltar la naturalesa. El shinrin yoku al Japó, bany de bosc, és una pràctica que les autoritats sanitàries recomanen com a medicina preventiva. El nostre cervell necessita estímuls però una certa calma per no saturar-se.
Als estudiants que em trobaré un dia d’aquests a la biblioteca els diria que en silenci treballarien millor perquè per al treball intel·lectual intens és millor l’absència de sorolls, però millor guardaré silenci. No voldria pas molestar-los.
