Segons informa l’ACN, el Tribunal Suprem ha confirmat la pena de tres anys i mig de presó contra del vilafranquí Adrian Sas per haver agredit dos mossos d’esquadra al parc de la Ciutadella de Barcelona durant el primer aniversari de l’1-O, convertint-se en el primer pres polític per aquelles mobilitzacions.
Sas va ser condemnat, ara amb sentència ferma, pels delictes d’atemptat i lesions per colpejar amb un pal al cap dos mossos d’Esquadra. El tribunal desestima tots els motius del recurs de l’acusat, que va ser condemnat a 3 anys de presó per delicte d’atemptat contra l’autoritat amb ús d’instrument perillós, i 6 mesos per delicte de lesions menys greus, així com una multa per un altre delicte de lesions (en aquest cas lleu), a més del pagament d’una indemnització total de 1.800 euros als dos agents a qui va lesionar.
D’aquesta manera confirma la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que va ratificar la condemna de l’Audiència de Barcelona. Tant la fiscalia com la Generalitat, com a parts recorregudes, van reclamar la inadmissió del recurs de cassació del condemnat.
5 anys de periple
El periple judicial d’aquest militant comunista fa més de cinc anys que va començar. Va ser detingut el desembre del 2018, dos mesos després de les protestes pel primer aniversari del referèndum d’autodeterminació de Catalunya, quan es van produir nombroses mobilitzacions arreu del país; Sas va participar en la que va acabar davant del Parlament i que va ser dissolta pels Mossos amb diverses càrregues policials.
La sentència
Segons la sentència que ara ha ratificat el Tribunal Suprem, l’1 d’octubre del 2018, cap a les 20.00 hores, l’acusat es trobava davant del Parlament de Catalunya, al parc de la Ciutadella de Barcelona, on s’havia reunit un grup de persones amb la finalitat de protestar, i on alguns manifestants van llançar objectes, i van sacsejar i moure les tanques que els Mossos d’Esquadra havien col·locat al lloc. “L’acusat, que portava posat un mocador vermell que li tapava la part inferior de la cara, portava un pal de fusta, rígid, de més d’un metre de longitud, i uns quants centímetres de gruix, en què hi havia una tela com a bandera. Amb aquest pal va colpejar un mosso d’esquadra a la barbeta, quan aquest va anar a intentar evitar que es desmuntessin les tanques. En una acció posterior, el mateix mosso va caure a terra, i l’acusat el va colpejar a la mà dreta”. Posteriorment l’acusat va colpejar amb el mateix pal un altre mosso impactant-lo al casc que l’agent portava posat al cap.
La Fiscalia demanava per a Adrián Sas una pena de 7 anys de presó, mentre que la Generalitat en reclamava 5 i mig. El judici va tenir lloc el 17 de novembre de 2020 i, malgrat que l’administració catalana assegurés que es retiraria de la causa, no només no ho va fer, sinó que va sol·licitar que es contemplés un pal de bandera com a arma perillosa. Un agreujant que va ser determinant a l’hora que l’Audiència provincial de Barcelona sentenciés la pena de 3 anys, 6 mesos i 1 dia de presó.
Es dona el cas que un dels Mossos implicats és Jordi Arasa, condemnat -i posteriorment absolt- a dos anys i quatre mesos de presó per lesions a les persones acampades el 15-M de 2011 a la plaça Catalunya de Barcelona.
Davant aquesta sentència la defensa de Sas va presentar al gener de 2021 un recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya qüestionat les proves amb què se’l va condemnar i demanant la revocació i posterior absolució. El TSJC va desestimar-lo i és en aquest punt on els advocats del vilafranquí van presentar, el febrer de 2022, un recurs de cassació al Tribunal Suprem de Madrid que es va deliberar dimarts, 12 de març, i que avui dijous ha fet pública ratificant la sentència del TSJC.
Llei d’amnistia?
La defensa d’Adrián Sas assegura a l’ACN que el cas de l’activitsta entra “plenament” en el redactat de la llei d’amnistia que aquest dijous ha aprovat el Congrés dels Diputats. L’advocat David Aranda dona per fet que el jove vilafranquí no haurà de complir els tres anys i mig de presó. Aranda es mostra expectant al redactat final que tindrà la llei un cop vagi al Senat i retorni al Congrés, però confia en la seva aplicació per al cas de Sas. Mentrestant, el lletrat diu que estudiarà presentar un últim recurs davant el Tribunal Constitucional, si bé puntualitza que aquest recurs no permetria aturar cautelarment una eventual ordre d’entrada a presó.
“Estem en ple desacord amb la resolució perquè s’han vulnerat els drets fonamentals i reiterem el poc respecte pel dret a la presumpció d’innocència”, ha afirmat a l’ACN l’advocat, que sempre ha estat molt crític amb la custòdia de les proves al llarg de la investigació.
L’advocat detalla a l’ACN que, ara que la sala de cassació del Suprem ja ha resolt el cas de Sas, el proper pas serà que el tribunal ho notifiqui oficialment a les parts implicades. Seguidament el TS ho haurà de comunicar a l’Audiència de Barcelona. Serà aleshores quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya haurà d’ordenar l’entrada a presó de Sas. Aranda assegura que previsiblement tot aquest procediment serà lent, i espera que vagi en paral·lel a la tramitació de la llei d’amnistia. Així les coses, no contemplen la possibilitat que el TSJC dicti l’entrada a presó de Sas, ell hi ingressi i que la llei d’amnistia s’apliqui a posteriori.
