Al Vendrell, la crítica ciutadana ha deixat de ser puntual per convertir-se en habitual. A les xarxes socials, molts veïns expressen el seu malestar per la gestió municipal encapçalada per Kenneth Martínez Molina: problemes en la recollida de residus, manca de manteniment de carrers i actuacions promeses que no arriben.
Aquestes queixes són legítimes. Ningú no vol viure en un entorn degradat ni veure com fallen serveis bàsics. Ara bé, també cal entendre que la gestió pública té limitacions: pressupostos ajustats, tràmits lents i competències sovint compartides.
Tot i això, la realitat és clara: quan la brossa s’acumula o un carrer està en mal estat durant temps, les explicacions tècniques no són suficients. És aquí on neix la sensació de desconnexió entre administració i ciutadania.
Tanmateix, convé evitar simplificacions. Un ajuntament no pot resoldre-ho tot de manera immediata ni funcionar com un servei instantani. Governar és més complex del que sembla.
El repte és doble: millorar la resposta institucional i, alhora, entendre els límits. Perquè el Vendrell no demana miracles, però sí que les coses funcionin.
Montserrat Nin Duran
El Vendrell
