El Vendrell no farà cap actuació de restauració de la torre del Telègraf Òptic de Coma-ruga abans que no estigui fet el catàleg de patrimoni. Així ho ha confirmat la regidora de Projectes i Planificació del Municipi, Núria Rovira. La regidora ha assenyalat que el catàleg que s’ha de començar a redactar aquest any marcarà quins són els elements sobre els quals cal actuar de forma prioritària i la manera com s’ha de fer.
En aquest sentit, Rovira descarta que es faci cap actuació abans del 2027, que és quan es preveu que el catàleg sigui una realitat. Tot i que aquest és un document que s’espera des de fa molt de temps al Vendrell, no ha estat fins al pressupost d’aquest 2025 que s’ha inclòs una partida de 135.000 euros per licitar-ne la seva redacció.
Una de les entitats que fa temps que demana una intervenció en aquesta torre del segle XIX és la Federació Xarxa Vendrellenca, que ja ha avisat que aquest element catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) presenta un important estat d’abandonament. Des de la Xarxa consideren “inacceptable” que fins al 2027 no es faci cap actuació en una torre que afirmen que representa “un risc per a la ciutadania”, ja que té el tancament perimetral “trencat” en una zona “completament envaïda per la vegetació salvatge”.
Per l’entitat veïnal, el consistori està fent una “omissió greu dels deures institucionals” i una “vulneració de la normativa vigent” en no fer cap actuació sobre aquest element patrimonial. Per això exigeixen que es faci una neteja urgent de la zona i s’adoptin de manera immediata mesures de protecció de la torre.
De mitjans del segle XIX
La Torre del Telègraf Òptic es va construir a mitjans del segle XIX a la zona dels Masos, a la part més enlairada d’un turó, i formava part de la xarxa civil de telegrafia que anava de Madrid a Barcelona passant per València. Tal com s’explica al llibre Les fortificacions del Vendrell del segle XIX, de Nativitat Castejón i Joan Latorre, la torre va estar activa pocs anys, ja que la telegrafia òptica va néixer a Espanya “quan ja era un anacronisme”. Per això el 1853 ja estava clausurada.
Entre el 1874 i el 1875 va tornar a estar activa breument en el marc de la Tercera Guerra Carlista, perquè es considerava que la telegrafia òptica era més segura que la telegrafia elèctrica. Després d’aquella guerra, però, no ha tingut cap activitat més. El 1985 va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, mentre que des del 1933 és propietat de l’Ajuntament del Vendrell.
