Soc obedient i disciplinat i he acceptat tan bé com he pogut la nova normativa ortogràfica relativa als accents diacrítics. Em costa bastant, però he incorporat els canvis proposats per l’IEC. ¿Sembla mentida, oi, que fos més fàcil saber-se de memòria tots els que hi havia abans que no pas només els quinze que queden ara? Però deu ser lògic, que a mi em passi com a tants d’altres: Ai, aquest és dels que han tret o no…?
Els quinze que queden els porto a la llibreteta que sempre m’acompanya. I els meus alumnes ho saben, perquè els ho he dit. O sigui que no és cap vergonya, utilitzar aquest recurs…
Vet aquí alguns trucs per a fer-ne més fàcil la memorització: 1. En queden només quinze. Poseu-vos-els a la llibreteta, creieu-me. 2. No en queda cap de més d’una síl·laba. CAP. 3. No solament han passat a millor vida dona, bota, ossos, venen… sinó també els derivats polisíl·labs dels monosíl·labs que en porten: en porta Déu, però no adeu; en porta món, però no rodamon; etc.
El conflicte, ho hem de reconèixer, no ha estat tan apocalíptic com auguraven taumaturgs insignes (recordeu que no és el meu cas; jo només vaig batejar la simplificació ortogràfica com la xocolata del lloro).
Les frases que s’argumentaven com a causants de confusió i ambigüitat eren i són més aviat rares, poc freqüents. Ara bé, sí que m’he trobat amb un problema afegit: resoldre els mots encreuats. Màrius Serra, en els de La Vanguardia, proposava Feu la feina de na Penèlope, tant el 21 de febrer com el 14 de juny d’enguany. Sort que saps quantes lletres té (cinc). A veure: ¿qui fa la feina, vosaltres (en present d’indicatiu o d’imperatiu), amb la qual cosa la resposta seria TEIXIU, o ell o ella (en passat simple), que donaria TEIXÍ? El nombre de lletres només fa possible la segona opció. Però abans, l’enunciat hauria estat Féu la feina de na Penèlope.
Un altre dia hi sortia Feu caure el prior italià (no féu, és clar). ABATÉ o ABATEU? Depèn de les lletres de la resposta, és clar…
P.S: Per cert, ¿com va anar, l’exercici de la pausa traïdora?
