(Cansa parlar de política, d’aquesta intoxicació, del grau de sectarisme i negació que estem vivint, d’aquest concepte tan negatiu i perillós que tenen els polítics espanyols de la democràcia. En canvi, podria escriure un article setmanal sobre els passos que fa la meva filla i segur que podria aprendre moltes coses. Algunes vegades, escrivint, s’aprenen coses).
L’hoquei sobre patins és un dels esports on s’expressa més la bellesa plàstica, la força, l’agilitat, la velocitat, la meravella del moviment. A part de ser un dels esports més importants de Catalunya, considerant l’hegemonia internacional dels clubs catalans, com així els títols obtinguts per la selecció, formada per una majoria de jugadors catalans. L’hoquei sobre patins té molts aspectes que poden meravellar els ulls i les sensacions dels espectadors.
Els jugadors sembla que caminin damunt una roda que gira. Hi ha tanta velocitat que no pots veure la bellesa de tots els moviments, sorprenents, àgils, nous. De l’hoquei m’agraden moltes coses. M’agrada com agafen l’estic, com engalten la bola, la força que tenen als braços, als canells, a les mans. És la bellesa de veure com desplacen la bola damunt la pista, de veure com tu mateix ets la bola que va corrent. La bellesa del patinatge, de sentir la bellesa de les pedres, movent-se damunt l’aigua. La bellesa de veure com els jugadors donen la volta amb els patins damunt d’ells mateixos. La bellesa del control, de com miren, de com aixequen el cap mentre patinen i mouen la bola, visualitzant tot el que està passant i tot el que podrà passar en la pròxima jugada. La bellesa de com els jugadors s’inclinen al terra, per controlar la bola. La bellesa de la passada, de com piquen la bola amb la fusta de l’estic, aquest so que sembla que sorgeixi de dins d’una cova, un so que es dirigeix cap a la llum. El so dels patins. El so dels estics que rasquen el parquet de la pista, dels patins que derrapen. Tota la bellesa de tots els sons quotidians. Els sons del nostre propi cos quan es mou. Els sons que fem quan caminem damunt els carrers.
La bellesa de les olors d’un pavelló vell d’hoquei. L’olor a pols que s’acumula pels racons, com si en aquests racons es conservés la pols de la teva infància.
