No faig cap descobriment si constato que tant el diari Mundo Deportivo com l’Sport són escrits íntegrament en castellà. M’imagino que tots dos deuen ser llegits sobretot per afeccionats del Barça i per gent que, pensi com pensi, viu a Catalunya. Doncs com és, em pregunto, que encara no surtin en català? O, almenys, també en català?
Publicar edicions en diferents llengües és el que van decidir, fa temps, La Vanguardia i El Periódico (aquest darrer, amb un desproporcionat autopanegíric, com si haguessin salvat la llengua catalana, mentre que tot el que van fer és afegir-se a la tendència dominant una vegada van tenir assegurat que no hi perdrien diners). Res a veure amb els casos de l’Avui (ara El Punt Avui), en els foscos però esperançats anys immediatament posteriors a la mort de Franco, i de l’Ara, molt més cap ençà.
Això dels diaris esportius no ho entenc, francament. I encara menys, que ningú no se’n queixi (que jo sàpiga, és clar). La contribució d’aquestes dues desitjables conversions a la normalització de la nostra apallissada –per dir-ho en termes futbolístics– llengua seria extraordinària, crec. L’impacte seria superior a l’extasiador 0-5 que el Barça de Cruyff va clavar al Bernabeu el 1974, a l’humiliant 8-2 que el Bayern va clavar al Barça en la Champions del 2020, a la brillantíssima trajectòria dels últims anys del Barça femení, etc.
Ara hi haurà qui digui que ves per on me’n vaig, però fa temps que dono voltes a una reflexió que potser és el moment de fer pública. Curiosament, el nivell del sudoku del Mundo Deportivo és francament baix, diria que, a vegades, vergonyantment baix. El de l’Sport, no, però no per altra raó sinó perquè publiquen els mateixos tres sudokus que El Periódico, car pertanyen a la mateixa empresa editorial. La pela és la pela, noi, això sí que ho tenen ben català…
A un servidor de vostès, apassionat i fervent seguidor del futbol i del ciclisme, i discret aficionat a la resta d’esports, li agrada de fullejar aquests diaris. Després d’haver superat (ja fa molts anys, i gràcies sobretot a Manuel Vázquez Montalbán) el complex que interessar-se pel futbol no s’adeia a les persones cultes, progressistes, compromeses políticament, etc., em sap greu l’esmentada coincidència… Digueu-me exagerat o malpensat, però que surti només en castellà i que el sudoku sigui tan fàcil m’incomoda força. O bé digueu-me supremacista, que ja no ve d’aquí. Digueu-me el que vulgueu; però, si us plau, publiqueu la nostra premsa esportiva en català!
