El Penedès ha tingut la sort o l’ensurt de formar part dels Jocs del Mediterrani que van ser protagonitzats per Tarragona, però al Vendrell i a Calafell també va arribar de primera mà l’esperit dels jocs amb dues competicions tan atractives com el futbol i l’handbol. Potser aquest ha estat un dels pocs avantatges geogràfics de formar part de la província de Tarragona ara que sembla que va cedint protagonisme a favor de la vegueria. Gràcies a aquest esdeveniment, les dues localitats costaneres han vist importants millores en les seves instal·lacions esportives. En el cas del Vendrell, les obres ja feia anys que eren necessàries, però al final ha arribat l’excusa perfecta per fer un pavelló nou.
Aquesta cita esportiva des d’abans de començar ja va patir els efectes col·laterals d’algun mal d’ull. En principi ja es varen haver de fer un any després per manca de diners i per tenir el galliner polític aquí i allà una mica esvalotat, i amb aquest guirigall era difícil concretar una proposta similar. Després va venir que va coincidir amb el Mundial de futbol de Rússia. Lluitar contra el futbol en competició mundial és una gesta per la qual no estem preparats. Des del primer dia de la inauguració, amb un estadi mig buit en una cerimònia que poca cosa tenia de català, van començar a venir els apunts negatius en diferents fronts que han anat protagonitzant la informació esportiva d’aquest esdeveniment. El més important no era qui aconseguia les medalles, sinó quin ensurt havia passat avui. A banda de tot això, aquest invent de pavellons i pistes buides d’espectadors pel qual serà recordat al llarg dels anys ens ha costat uns cent milions d’euros, que segurament després els trobarem a faltar en sanitat, ensenyament, atenció a la gent gran. Però hem fet el paripé per un preu econòmic molt alt i potser alguns també hauran de pagar un preu polític.
