Els llums de Nadal són un tret característic de les nostres contrades i de més enllà. En aquestes festivitats en què el consumisme i les targetes de crèdit són els autèntics protagonistes de la nostra realitat necessitem carrers amb bombetes i similars que ens aportin vida, llum i color a les nostres realitats.
La gràcia de tot plegat és saber qui ens paga aquest element decoratiu. L’any 2018 al Vendrell uns 200 punts de llum van costar entre lloguer i consum uns 8.000 euros. Un preu assequible en un municipi amb uns 38.000 habitants i un pressupost anual per sobre dels seixanta milions d’euros. Una mica de xavalla per quedar bé amb els vilatans i el govern. Hi ha ajuntaments petits als quals fer front a aquesta despesa els suposa un esforç més gran perquè tenen un pressupost molt més reduït. Llavors hi ha una cosa que s’anomena negociar. Es pot agafar aquesta quantitat de diners i proposar als veïns si es prefereix dedicar a altres coses que poden resultar més beneficioses per la comunitat. Per exemple, aquests diners es poden aplicar a una rebaixa del casal infantil per aquests dies nadalencs.
Tots hi surten guanyant, però hi ha una cosa que és la participació ciutadana, que es pot aplicar de moltes maneres i no cal que sigui a través d’una empresa amb una diagnosi i unes propostes. Aquest acte es pot fer de moltes maneres i no cal tant de protocol, que també té el seu cost econòmic. Moltes vegades les entitats públiques actuen per mimetisme amb altres localitats de referència, però cadascú ha de saber el lloc que li correspon en la realitat. En moltes coses no es pot comparar el Vendrell amb Vilafranca i Vilanova i la Geltrú. Tot i que les dues primeres localitats en nombre d’habitants són molt similars, hi ha un llistat enorme de coses que les separen. Pel que fa a la capital del Garraf, ja fa anys que juga en una altra lliga.
