Al Principat de Catalunya la població medieval inicial va estar molt controlada per la noblesa feudal i generalment s’establia un nombre concret de prestacions que més tard serien considerades mals usos. Trobem, sobretot, aquests mals usos amb relació amb les terres de l’anomenada Catalunya Vella. La submissió del pagès a la terra que treballava era fixada en els mals usos, un conjunt de costums feudals, generalment gravàmens, a què estaven sotmesos els pagesos per part del seu senyor tan aquí, a Catalunya, com també en altre països europeus.
La Marca del Penedès oferia possibilitats a diferents tipus de gent: als camperols, poder conrear i colonitzar noves terres; als fugitius, masses boscoses on refugiar-se; als nobles, espais on assentar els seus senyorius.
La Catalunya Nova, en contrast a la Vella, era lloc de llibertat i terra de franqueses, i és per això que els mals usos no van existir-hi. Al costat de la possible presència de petits grups de població, s’anava produint un tipus de repoblació espontània duta a terme per grups de pagesos colonitzadors, que havien emigrat del seu lloc d’origen a la recerca de terres ermes on poder-se instal·lar. Per aconseguir la propietat de la terra es regien per l’aprisió.
Els monestirs de Sant Cugat del Vallès, Santes Creus, Poblet, Sant Pere de les Puel·les, esglésies com Sant Pau del Camp de Barcelona o de la Verge de la Mercè de Barcelona, bisbats com els de Tarragona, de Barcelona o fins i tot de Solsona i altres, eren els senyors feudals que cobraven rendes d’aquests pagesos per tenir una masia o terres que pertanyien a elles o tan sols per treballar-les en el cens anomenat delme (impostos o cens del 10% sobre la collita dels camperols, destinats a assegurar el manteniment del clergat i els edificis religiosos).
Però durant els segles XIV i XV uns nous senyors feudals comencen a sorgir, sobretot en les ciutats o llocs de més aglomeracions, com Vilafranca o l’Arboç. Molts d’aquests eren al mateix temps notaris, mercaders, sastres, sabaters… que en anys anteriors formaven part d’aquells primers pobladors d’aquestes terres penedesenques que tenien la terra moltes vegades de propietat plena pagant –si de cas– pocs censos al rei o a l’església/monestir.
Molts d’ells continuaren essent pagesos: uns vivien al camp, altres eren urbans. I anaren progressant d’una manera o altra. Formaran part del que més endavant en direm la burgesia urbana/rural.
