Els paraires fabricaven teixits de llana. Tenien cura de les feines preparatòries de la llana abans de la filatura: el rentat, el pentinat, l’emborrada i la corda de la fibra. El paraire fou essencial en la indústria tèxtil des del segle XIII fins a les acaballes del XVIII. Exercia l’element empresarial i directiu. Comprava la llana i la donava a treballar als teixidors, tintorers, abaixadors, tot reservant-se l’aprest final i la comercialització. Gaudia d’una situació preeminent dins la jerarquia de gremis, des del segle XV fins al XVII. La seva activitat era industrial, sovint els oficis de paraires i de teixidors coincidien en un mateix.
Vilafranca va tenir un carrer anomenat Draperia. La primera notícia la trobem l’any 1324. La fabricació o comerç de draps en aquest lloc devia ser molt activa durant tot el segle XIV. El carrer estava situat prop de la Plaça (actual Constitució). Aquest mateix any hi trobàvem taules a l’aire lliure que es llogaven a paraires o teixidors. Estaven ocupades dues pel paraire Bernat de Santa Creu; altres eren dels paraires Pericó de Camp, Arnau Ballester, Jaume de Castellmós i Pere Genoles. L’any 1389 hi havia taules dels paraires Valentí Pellicer, Joan Pellicer, Joan Cabreny, Guillem Bargalló. En aquest any es parla d’una volta antiga de la draperia. Les voltes de la plaça eren el lloc on es dipositaven les taules i el carrer Draperia era una part de la plaça.
Els Valtanell van ser una família que durant el segle XV van ser paraires o teixidors. Eren originaris de la Llacuna. Gabriel Valtanell, va ser paraire a Vilafranca. Vivia al carrer de la Cort. El seu fill Joan va continuar l’ofici de paraire, amb botiga i taller al mateix carrer.
Una altra nissaga de paraires fou la dels Vives durant aquest segle XV. El primer va ser Guillem Vives. Trobem sis generacions posteriors que es dedicaven a l’ofici fins a finals del segle XVII. Tenien casa, quasi tots, a la plaça de l’Oli de Vilafranca.
Uns altres foren els Jofre. Bartomeu ho fou l’any 1451. Van ser molt actius durant aquest segle. Molta gent de Vilafranca, Barcelona i el Penedès treballaven per ells. Bartomeu va ser propietari d’un dels molins de la Bleda. Encara l’any 1514 hi trobem el paraire Lluís Jofre vivint al carrer dels Ferrers.
Moltes famílies medievals deixaven un dels seus fills a aprendre l’ofici de paraire en el taller/casa d’un professional, com va ser el cas de la família Duran de les Gunyoles d’Avinyonet del Penedès l’any 1404, el seu fill Bernat de dotze anys durant dos havia de viure a casa del paraire Pere Oló de Vilafranca. A canvi, el jove l’ajudaria a la feina. No cobraria res. Això sí, el paraire Oló prometia donar-li menjar i beguda, ensenyar-li l’ofici, el calçaria i li donaria una cota, camisa i bragues noves cada any. A més el cuidaria si es posava malalt.
