Un dels projectes més veterans derivat del meu treball de recerca com a escoltadora m’uneix a una persona que, sense ser d’edat avançada, ja té una dilatada trajectòria vivencial. Amb aquest escoltat hem establert un vincle que se centra en bona part en les reflexions vitals i en intentar expressar-nos amb el màxim de llibertat possible.
La darrera de les trobades que hem mantingut –ara fa una setmana– va girar al voltant d’allò que és important a la vida i, en aquest sentit, ens vam plantejar identificar aspectes que, en el seu cas i amb la perspectiva que dóna el camí recorregut, han estat destacats a l’hora de poder viure una existència plena. En base a un exercici que implicava mirar enrere i sintetitzar sobre l’experiència, ens vam proposar resumir en un màxim de cinc factors –que vam decidir batejar com a pilars– allò que havia estat determinant al llarg dels anys.
De seguida ens vam posar a “jugar” i, entre els dos, vam anar desgranant aquells aspectes pels quals, fins al moment i segons el criteri d’aquesta persona, havia valgut la pena viure. Els pilars resultants van ser la curiositat; el coneixement, parant especial atenció en l’autoconeixement; l’afectivitat, la creativitat i la socialització.
Això sí, després vam decidir arrodonir l’experiment afegint-hi una dosi moderada d’exercici físic i una alimentació saludable. Curiosament, el que més ens va sorprendre, i així ens ho vam fer notar l’un a l’altre, va ser que el vessant purament econòmic havia protagonitzat un paper força relatiu durant tota l’estona.
