Himnes, banderes, colors i llaços són símbols, ara mateix, presents als carrers. Qüestionats o no. L’home, la persona, contradictòria com és, ha fet servir els símbols segons les èpoques. I, el que és més discutible, ho fa depenent de les seves conveniències. Un dels símbols més apreciats és el de Pau Casals. Músic. Humanista profund. Compromès amb el país, amb els faltats de llibertat, amb els exiliats. He observat, i ja sabran disculpar els lectors les meves mirades, que aquests darrers mesos Pau Casals ha estat un símbol, present o no, a segons quines places del Penedès. Contradiccions? Conveniències?
