Els sons de la tradició

El FIMPT 2019 arrenca avui divendres i es clou diumenge, amb tots els concerts i activitats a Vilanova. Col·locat al calendari a principis d’estiu, quan la bonança meteorològica ja és dominant, el programa manté l’estructura dels anys anteriors. Així, cada vespre hi ha un concert doble amb un cap de cartell punter i un altre grup que li fa de teloner o que el precedeix. Les actuacions són divendres i dissabte, a la plaça del Port, i diumenge, quan es recupera l’escenari de la plaça de la Vila. Just abans dels dos concerts de Baix-a-Mar hi haurà la FIMPTeca, en què per anar fent boca es podrà gaudir d’unes primeres audicions de grups locals. També hi ha programat un espectacle inaugural divendres al vespre al Teatre Principal, que és l’únic acte previst de pagament. A més a més, per no concentrar tota l’activitat del festival als vespres, els migdies de dissabte i diumenge es diversifica el festival: dissabte hi haurà una cercavila de professors i alumnes de l’Escola Conservatori Municipal Mestre Montserrat, que acabarà amb un concert-vermut, i diumenge hi haurà a la Geltrú el Firasac, la fira de luthiers que sempre va acompanyada d’actuacions espontànies i improvisades dels firaires, per acabar amb un concert de músiques d’arrels basques.

Els caps de cartell del FIMPT d’enguany són l’Amsterdam Klezmer Band (AKB), Magnifico i Miquel Gil. L’AKB i Magnifico permeten al FIMPT mantenir el nom com a festival internacional.

La banda holandesa actuarà divendres al punt de la mitjanit a la plaça del Port, per presentar el seu darrer disc, Oyoyoy. La música klezmer, que interpreta des de fa vint anys, té la seva arrel en les melodies jueves que es tocaven ja el segle XV a la sinagogues de l’Europa oriental, i que en el darrer mig segle s’ha anat recuperant. The Amsterdam Klezmer Band les combina amb elements del jazz contemporani, ska, hip hop i música de ball, festiva, que ha triomfat arreu del món.

L’AKB tindrà com a teloner, dues hores abans, Guillem Anguera, que, tot i tenir una llarga trajectòria en el món de la música, presenta al FIMPT el seu primer disc en solitari, 14 km, amb temes instrumentals, de collita pròpia, amb l’acordió diatònic com a instrument principal.

Magnifico actuarà dissabte a les 10 del vespre a l’escenari principal de la plaça del Port, on presentarà el seu últim treball, Charlatan de Balkan. Amb més de trenta anys dalt dels escenaris, l’eslovè és considerat un dels mestres de la música folk balcànica, que barreja amb la música llatina el reggae, el pop, el techno, el twist… fins a produir uns sons únics que li han donat una gran popularitat.

També estarà d’estrena el grup empordanès de folk La Puça (hereu de La Puça Diatònica), que actuarà al punt de la mitjanit per presentar el seu primer treball discogràfic, L’any de la picor. El dj Patxanga la Txaranga tancarà els concerts de divendres i dissabte a la plaça del Port.

Miquel Gil és un dels referents de la música tradicional als Països Catalans. Porta 25 discos publicats en més de 40 anys als escenaris i no és ni el primer ni el segon cop que actua al FIMPT. De fet, ja ho havia fet com a cantant de Al Tall. En aquesta ocasió, el cantant valencià actuarà diumenge a les 9 del vespre a l’escenari de la plaça de la Vila (que els anys anteriors s’havia perdut), on presentarà el disc Geometries, amb noves composicions que en alguns casos musiquen versos de poetes com Estellés o Casasses, entre altres.

Miquel Gil tindrà com a telonera Clàudia Cabero, guanyadora de l’onzena edició del concurs Sons de la Mediterrània (2018) per a creadors emergents. El FIMPT té un acord de col·laboració amb la Fira Mediterrània de Manresa (de cultura popular i músiques del món), segons el qual el director artístic del FIMPT forma part del jurat del concurs Sons i el grup que en surt guanyador actua l’any següent al festival vilanoví (com també ho farà al Festival Música a la Vila del Vendrell 2019). La cantant barcelonina hi presentarà el seu primer àlbum, Melic, que és una fotografia sonora de cinc cançons escrites i arranjades per ella mateixa, en català i en portuguès. L’acompanyaran Sandra Monfort (guitarra i veu) i Guillem Aguilar (baix). Serà a les 7 de la tarda de diumenge, a la plaça de la Vila.

Més enllà dels tres concerts estrella del FIMPT, hi haurà un altre punt àlgid del festival que és el concert inaugural que es farà avui divendres, a les 8 del vespre al Teatre Principal, i que és l’únic que té preu d’entrada: 5 euros (entrada anticipada) o 8 euros (preu de taquilla). Més enllà d’un fet que esdevé anecdòtic, com és la reinterpretació per part dels grups participants de la cançó Passeig del Carme, de Pere Tàpias, l’espectacle inaugural té la particularitat que està produït pel FIMPT mateix i que s’hi estrena. Es titula La música dona i l’interpreten el grup de gralles Clau de Mar i la Cobla Maricel.

Es tracta d’un homenatge a la música tradicional, a la cançó i a la dansa, que vol ser també una reivindicació del paper de la dona en el món de la música tradicional. Perquè tot el protagonisme del concert serà per a dones artistes, i els homes els faran d’acompanyament dalt de l’escenari.

Amb guió del vilanoví David Puertas, La música dona comptarà amb una posada en escena amb una ballarina (Angi Mas); la pianista, veu i tenora Anna d’Ivori; el grup Clau de Mar, amb la grallera Marta Pujadas i Cristina Boixadera (flabiol i percussió); i amb una orquestra sitgetana amb una primera tenora i solista també femenina.

El concert es presenta encapçalat per un
títol que permet diferents lectures. La paraula dona permet fer referència a allò que la música ofereix i, alhora, explotar el protagonisme de les dones en el món musical actual, on encara és minoritària.

Prèviament als concerts de gran format de divendres i dissabte a tocar del mar, a les 8 del vespre hi haurà en el mateix recinte les FIMPTeques, a càrrec de grups musicals de la comarca, complementada amb oferta gastronòmica. Divendres hi actuaran el duet format pel saxofonista Gaby Ardèbol i la guitarrista i cantant Laura Morillo, que interpretaran clàssics de la música llatinoamericana (mestissatge de samba, tango, bossa nova, bolero, jazz), dins el seu Brazilian Jazz Project, mentre que dissabte ho faran Los 3 Juanetes del Apocadixie, un trio de jazz, swing i dixie per ballar, que tocaran clàssics del gènere de Glenn Miller, Louis Amstrong i Edith Piaf, entre altres.

La col·laboració local amb el festival no s’acaba aquí. Alumnes i professorat de l’Escola Conservatori Municipal Mestre Montserrat recorreran els carrers del nucli antic de la ciutat dissabte al migdia, en una cercavila que arrencarà a 2/4 de 12 de la plaça del Mercat i que acabarà al restaurant-vermuteria El Canceller. Els músics participants seran els professors i músics de l’ECMM Cristina Boixadera (cap del departament d’instruments tradicionals de l’escola), Jordi Paulí (cap del departament de música moderna de l’escola i director artístic del festival) i Simó Busquets (professor de gralla i de sac de gemecs), i els acompanyaran alumnes de flabiol, tamborí, tenora i sac.

El punt final de la cercavila serà el punt d’arrencada del concert-vermut a càrrec del grup Punt de Malura, que incorpora una professora de l’Escola Conservatori vilanovina, Cristina Boixadera (flabiol i tamborí), i que interpretarà un repertori de melodies tradicionals amb sac, pandereta, castanyoles, acordió diatònic, guitarró, tarota, flabiol i tamborí.

També com a activitat relacionada amb la música i traslladada fora de l’horari vespertí/nocturn, diumenge a partir de les 11 del matí la plaça Font i Gumà acollirà la Fira de Luthiers, enguany amb la presència de sis artesans constructors d’instruments de música tradicional, vinguts de diversos punts de Catalunya i Mallorca, entre ells el vilanoví Xavier Orriols. A banda dels concerts espontanis que els luthiers improvisen allà mateix durant la fira, a les 12 començarà a la plaça dels Carros una cercavila amb tres grups de sacs de gemecs: Sons de la Cossetània, Sacaires de Tarragona i Cul de Sac. La cercavila passarà per les principals places i carrers del centre, per acabar a la Geltrú, on a la plaça del Castell, a la 1 del migdia hi haurà el concert de música tradicional d’Esukal Herria, Karlos Subijana, que tocarà diferents instruments del folklore basc. Subijana és professor de txalaparta, alboka i txirula a l’Academia Municipal de Folklore de Gasteiz.

Val a dir que el cartell anunciador del FIMPT 2019 és obra del dissenyador artístic vilanoví Raúl Ramos, que ha sintetitzat en dos cartells (un amb el cos de dona i un altre amb el cos d’home) una imatge “amb molta llum, color, fresc, estiuenc”, que apel·la als sentits de la vida i l’oïda i hi surten alguns instruments musicals.

La primera sorpresa del FIMPT 2019 és llegir al programa que, després de quatre anys, no repetiràs com a director artístic. I doncs?

Per mi va ser un repte i és un orgull molt gran poder dir que he estat el director artístic del FIMPT. Hi ha un desgast molt gran perquè necessites molt de temps per estar al dia del que es fa. En un mes pots rebre 50 o 60 correus electrònics amb vídeos de propostes, i les has d’escoltar. Has d’estar al corrent del que s’estrena d’aquí quatre mesos per portar-ho d’aquí vuit, necessites moltes hores per analitzar què vols portar, i jo també tinc els meus projectes musicals, soc professor del Conservatori, i tot això m’impedeix fer-ho com voldria. És quasi una feina de dedicació total.

T’ha tocat liderar la transformació de fer un festival més petit, per qüestió de pressupost, i l’has situat a principis d’estiu. L’heu encertat, amb les dates?

Era una condició que vaig posar perquè a l’estiu el festival havia funcionat. No podíem tornar a les quantitats econòmiques que teníem, això és obvi. I què hem fet? No podem fer un festival amb 60 concerts si repercuteix en la qualitat. Llavors, millor fer-ne vuit, o deu, o quinze, i mantinguem la qualitat. Durava quatre dies i ara es fa en tres, vam posar alguns concerts menys però amb la mateixa qualitat, amb dues, tres o quatre propostes de casa nostra, potents, i dues o tres de fora, també potents.

Quan va arrencar el FIMPT, la música tradicional estava poc valorada. Podem dir que això ha canviat i que, per tant, ha aconseguit un dels seus objectius?

Cada cop hi ha més músics de nivell a casa nostra. Molts fan la volta al món amb un èxit increïble, però hi ha pocs aparadors que donin projecció. Avui dia hi ha tres o quatre grups que estan de moda i la gent s’arrisca poc, es contracta els que saben que funcionen. La música tradicional encara és petita al costat de la música comercial.

Hi ha bon nivell, doncs, de grups de música tradicional i popular a Catalunya?

Surt molta gent molt preparada de l’ESMUC, de l’Aula de Música Tradicional i Popular, del Taller de Músics, del Liceu, i no tenen espais per mostrar-ho. Al FIMPT pretenem donar-los una sortida i una oportunitat.

En aquests 39 anys, s’ha eixamplat molt el ventall del que es considera música tradicional. Ja no parlem només de música ètnica.

Ara tots els departaments de la música tradicional s’estan barrejant. Per exemple, a l’espectacle inaugural, sacaires i grallers es fusionen amb la cobla. És el mestissatge musical que cada vegada costa més etiquetar i jo hi confio molt. Magnifico fa música balcànica amb tocs de pop; cada cop costa més classificar la música. I és lògic. Jo vinc del món acadèmic i m’adono que els músics que avui dia toquen sac o gralla, també toquen el piano o la flauta travessera. Això antigament no passava.

Són músics més complets.

Fa cent anys tocava el sac perquè li havia ensenyat l’avi i no sabia ni llegir una partitura. La música tradicional era tota per tradició oral. Ara venen del Conservatori i tots aquests músics que conformen els grups de música tradicional tenen una base musical molt gran. Ha estudiat música. No música tradicional. Música. Cada cop s’ha reglat més l’ensenyament musical i això ha repercutit en el nivell dels músics. Estan més ben preparats i han estat en contacte amb altres estils de música. Això influeix. Permet improvisar, saben compondre, fan arranjaments i a més a més arrisquen.

Quins criteris artístics heu seguit per a la tria de concerts d’aquest any?

Hem intentat portar el millor que tenim als Països Catalans. Clàudia Cubero va guanyar el concurs Sons de la Mediterrània de l’any passat i tenim un conveni amb el Grup Enderrock perquè el guanyador tingui un concert al FIMPT. No només guanya un concurs, donem una oportunitat al producte que ha guanyat, que un jurat ha decidit que és el millor d’aquesta edició en aquest país. Miquel Gil és com un tòtem, una vaca sagrada de la música tradicional, és un dels referents dels Països Catalans. Per tant, portem el més nou i el més consagrat, veterania i el més emergent. Portem un grup típic de música tradicional, a la clàssica: Punt de Malura. La Puça fa una barreja molt fresca de tradicional amb tocs de música celta i punts de rock, és una barreja d’estils, de casa nostra. Magnifico és un cantant internacional amb un bagatge musical molt ampli. Ha fet rock, pop-rock… és poc classificable. És música balcànica, té qualitat, aquí no el coneixem perquè no és mediàtic, però allà és molt conegut, i ve a fer la presentació a la península del seu disc. I l’Amsterdam Klezmer Band són molt bons i molt coneguts dins del seu àmbit, sense arribar a ser mediàtics. Actuen per tot el món i omplen estadis de fins a 20.000 persones.

L’espectacle inaugural mereix un punt i a part.
Com es forja?

És la cirereta, un moment en què pots fer una cosa una mica especial. Apostem per fer km 0 i fusionar un espectacle que es produeix i s’estrena al FIMPT, i on volem donar més protagonisme a la dona: hi ha una ballarina que fa coreografies, Clau de Mar està representat per dues músiques, l’Anna Bach (que es fa dir Anna d’Ivori) és pianista i cantant, i la primera tenora de la cobla és dona. Serà un espectacle molt bonic.

La presència de la dona a la música tradicional, està normalitzada?

La dona sempre ha estat amagada en tot. Ara més que mai trobem moltes dones en la música tradicional, però encara és minoritària. Un exemple: a l’espectacle inaugural, a l’escenari hi haurà quinze persones: deu homes i cinc dones. Les protagonistes seran les dones. Hi volem reivindicar la figura de la dona.

Cap on creus que hauria d’anar, el FIMPT?

Cal intentar anar creixent a poc a poc, i apostar sobretot per la qualitat. Jo em vaig fer meu el lema “Compromís amb la qualitat”. Cal intentar, amb el pressupost que tenim, portar el millor. La crisi s’ha notat molt en els catxés dels grups, tothom s’ha estret el cinturó i tens propostes musicals de molta qualitat a un preu més mòdic que anys enrere.