Algunes formacions nacionalistes, per constituir majories estables en governs locals, no han dubtat a pactar amb formacions espanyolistes, deixant de bandes perjudicis i crítiques per ambdues bandes que puguin haver sorgit abans de l’acord. Aquestes sumes a vegades tenen un clar perdedor que ens podria passar per alt, que és la llengua de comunicació del consistori i del personal d’alguns dels polítics dels partits governants, cosa que fa que apareguin clares mostres de bilingüisme innecessari. No és una cosa regulada ni que segueixi uns clars estàndards, i quan menys t’ho esperes, doncs et trobes aquesta utilització de les dues llengües.
Estem en una zona turística on també hi ha moltes segones residències de persones que provenen d’altres parts de la Península Ibèrica que tenen en les nostres platges un dels seus destins preferits. Jo crec que la immensa majoria de persones que viuen habitualment a casa nostra entenen perfectament el català, encara que pel motiu que sigui no el parlin. Llavors, en molts casos és superflu practicar aquest bilingüisme perquè la gent t’entén perfectament en català. En aquelles aportacions dirigides principalment a castellanoparlants, fas servir aquesta llengua com a vehicle comunicador. Evidentment, tots els catalanoparlants també l’entendran. Si ens trobem davant de persones que parlen altres idiomes fora d’aquests dos, pots fracassar en les mateixes fites si utilitzes el català o el castellà. En aquesta situació potser que ens situem en clau global i apostem per l’anglès, que és el més universal que tenim al nostre abast.
Una de les nostres màximes riqueses culturals que hem de preservar és el català, perquè si l’anem deixant de banda, al final anirà perdent pes específic fins a desaparèixer, com ha passat en altres casos. Hem de saber utilitzar les diferents llengües amb seny i no pas amb simples finalitats polítiques, com fan alguns.
