L’imaginari català és ric en criatures fantàstiques, des del pueril Patufet a l’heroic compte Arnau, l’obscè grataconys i la voluble Sandunga. D’entre tots destaca, com a icona nacional, en Patufet. Però en Patufet no és tan pueril com sembla, i com tota imatge popular conté una “història”, una moralitat i una sèrie de parents que el relacionen amb altres simbologies de caràcter universal. En Patufet és un nan extrem: tan diminut que si plou es refugia sota una col, i quan va pel carrer ha de fer-se veure cantant, per por que no el trepitgin. En la literatura dona nom al protagonista d’un divulgadíssim conte infantil que posa en relleu els valors del coratge i la intel·ligència, que segons es desprèn de la moralitat del conte, no sempre han d’estar representats per herois de gran bellesa i mèrits físics. L’estirp d’herois com el Patufet té un precedent en el Gènesi, on es conta com el jove pastor David derrotà el gegant Goliat. La moralitat que es desprèn de la imatge d’un diminut heroi que sap vèncer i superar totes les dificultats la trobarem repetidament en la rondallística universal encarnada en infants, en el Nap-buf i els seus germans, en Hansel i Gretel, etc. Aquest nanet, metamorfosat en un xavalet abillat amb esclops i barretina, va servir com a imatge de capçalera a una publicació infantil de principis del s. XX dirigida per J.M. Folch i Torres. Durant molts anys el públic català coneixia tota publicació infantil amb l’apel·latiu de “patufet”. Més tard el genèric va heretar-lo el TBO, i actualment aquestes publicacions són anomenades còmic. De l’artesana indústria local hem passat a la globalista Marvel i Disney; hem avançat molt! En Patufet té el seu corresponent en castellà, Garbancito. L’any 1943 Julián Pemartín, amb dibuixos d’Artur Moreno, van publicar Garbancito de la Mancha, conte en què es barregen una quantitat d’elements de la temàtica que tractem. Moreno, il·lustrador nascut a València el 1909, va residir a Barcelona i emigrà a Veneçuela. Amb el provincial delit per buscar-nos referents cosmopolites, que ens delata, Moreno va ser qualificat el Walt Disney espanyol. El 1945, Moreno i Pemartín van rodar el primer llargmetratge d’animació en colors europeu, produït a Catalunya. També en francès existeix una versió del nostre heroi Patouffét. Altrament, el personatge encara ens donaria per aventurar-nos en interpretacions sobre ritus de pas, seguint, sobretot, les curioses i erudites teories del lingüista rus Vladimir Propp (1895), Las raíces históricas del cuento. Propp, en l’apartat La serpiente engullidora, ens proporciona unes quantes idees per interpretar com un ritu d’iniciació, engoliment i posterior erucció (pel darrere) d’en Patufet, pel bou: és engolit com un nen i en surt com un adult. Recordem que tota la bravada del menut heroi no té altra raó que esdevenir adult: anar a comprar a la botiga i portar el menjar al pare al tall, com ho fan els adults.
