Últimament n’hem sentit molt a parlar i n’hem parlat sovint: fora millor no canviar d’hora? En cas de fer-ho, amb quin fus horari ens semblaria més raonable de quedar–nos?
Un cop assumit que els canvis d’horari estival a hivernal, i viceversa, no suposen els beneficis anunciats quant a estalvi energètic i que, en canvi, resulten perjudicials per a la salut de la població –ha estat científicament comprovat que els dies posteriors al canvi d’hora proliferen els incidents d’ictus i altres malalties coronàries, així com l’estrès–, era inevitable que la polèmica s’instaurés també a casa nostra.
Per donar-nos una mica de llum al respecte, l’Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran del Garraf va convidar Fabian Mohedano, comissionat per la Reforma Horària per la Generalitat i una de les persones que més hi entén al respecte, a impartir una xerrada en el marc de les conferències que aquesta entitat programa cada divendres, a la UPC de Vilanova i la Geltrú.
Sempre m’ha semblat fascinant sentir parlar de qualsevol tema a algú que en té un coneixement profund, que n’és un expert, i aquest cop sentir-lo va posar llum –i aquí l’expressió és doblement oportuna– en un aspecte que no tenia gens clar. Tot apunta que és convenient i que s’acabarà per implantar el model d’un sol fus horari per a tot l’any. Però quin?
He de confessar que fins llavors m’inclinava per l’horari d’estiu, és a dir, el +2 respecte al cicle solar, per raons intrínsecament personals: ja em va bé el recolliment de la llum artificial quan escric a primera hora del matí i m’agrada notar com comença a clarejar, si aixeco els ulls del teclat. En canvi, les tardes són massa curtes al pic de l’hivern. Tanmateix, la conferència de l’altre dia em va convèncer de les bondats del +1, que vam encetar dissabte passat, i que ara per ara sembla el cavall guanyador.
Un fus horari que ens és natural i que va ser distorsionat pel dictador Franco per adequar l’horari de Madrid al de Berlín, durant la Segona Guerra Mundial. Un fus horari molt més profitós per a la salut, perquè permet començar la jornada amb la injecció de melatonina que proporciona la llum i adequar el dia als ritmes circadians que es vinculen a les reaccions del cos en el cicle llum/foscor.
L’adopció d’aquest model no es podrà implantar fins al 2021, i mentrestant en continuarem parlant. Evidentment, no aconseguirem el consens total perquè mai no plou a gust de tothom. O com diu una amiga meva: el que a un l’encostipa, a l’altre el fa suar.
