De cop i volta i sense avisar, s’apodera de tu la desolació més absoluta i la certesa que mai més tornaràs a veure aquella persona estimada. Saps que allò no té remei, que no hi ha res al món que tu hi puguis fer, cap pastilla, cap vacuna, cap preu; res, absolutament res, farà que torni.
Moltes famílies aquests dies s’han sentit així. La vida els ha canviat radicalment, ha desaparegut el que estimaven i un buit profund, intens i fins ara desconegut ha alterat les seves vides. Ferides que costaran de tancar per la manera tan cruel que els ha tocat viure la mort. Acomiadar els seus éssers estimats amb la fredor d’una pantalla o per telèfon, amb molta tristesa, plors i molta soledat. Sense rituals de vetlla, sense paraules d’afecte i estimació, sense flors, un dol sense abraçades i mirades compassives que consolen i reconforten. A totes elles, el meu més sentit condol.
La mort forma part del cicle vital i de tots els cicles naturals de la terra, i és l’única certesa de la qual tots podem estar ben segurs. Morim cada dia una mica, quan ens acomiadem de diferents adversitats i de petites o grans pèrdues significatives per a nosaltres, i d’aquesta manera anem aprenent a dir adeu.
La mort potser no té sentit, però dota de sentit la vida. Si la mirem de més a prop, també podrem veure com ens fa viure més intensament, ens fa considerar el que realment és important i el que no, ens empeny a valorar i apreciar tot allò que ara tenim i a assaborir el temps que potser un dia enyorarem.
Els hàbits i els nostres costums de vida que creiem inamovibles s’estan desfent, i ha saltat pels aires tot allò que crèiem segur i permanent, han canviat moltes coses per a tots i ens assalten un munt d’incerteses i preguntes sense respostes del nostre futur més immediat. Potser caldrà considerar que no tenim el control de res!
Desconec quins seran les efectes del que estem vivint, què ens pot passar, si haurem d’enfrontar-nos a moments complexos. Però crec fermament que tots tenim les capacitats i els recursos per fer front a allò que ens depara la vida. Confiem en ella, tots tenim una força interna, de resistència innata, que ens ajuda a comprendre i acceptar les coses.
Sempre he pensat que alguna cosa ens fa néixer i alguna cosa ens fa morir. És, senzillament, el procés de la vida. Tal com diu la doctora Luján Comas, “la mort és el moment més important de la vida. Aquí deixem el cos i ens emportem la consciència”.
