Si alguna cosa hem après en els darrers anys sobre el nostre planeta és que tot està relacionat i sotmès a una constant transformació: l’aire atmosfèric, la terra sòlida, les aigües continentals i oceàniques i tots els organismes vius intercanvien matèria i energia d’una forma permanent. No podem, doncs, parlar de l’atmosfera, la litosfera, la hidrosfera i la biosfera com a sistemes independents, sinó com un tot integrat en el sistema Terra. En aquest sistema complex, en el qual la zona interna i externa del nostre planeta també estan connectades, la matèria viva i la mineral funcionen juntes i es reciclen constantment.
També hem après que la Terra i la vida (no pas la nostra) han conviscut més de 3.500 milions d’anys i que el nostre planeta s’ha transformat completament gràcies a aquesta convivència. La vida ha permès oxigenar l’atmosfera i regular la composició i la temperatura de l’aire i de les aigües oceàniques. Sense aquest treball pacient i invisible dels microorganismes, la vida no hauria pogut seguir endavant. El clima forma part d’aquesta complexitat i hi participen tots els sistemes. Però nosaltres vam aparèixer en aquest escenari quan l’obra de teatre ja estava enllestida. Durant el 99,99% del temps d’evolució de la Terra nosaltres no hi érem i no podem comprendre amb profunditat la importància que tenen per a la nostra vida totes aquestes transformacions.
Una de les limitacions més notables per lluitar contra el canvi climàtic prové del nostre cervell. Tenim el convenciment erroni que tot gira al voltant nostre i que som nosaltres qui donem sentit a l’existència d’aquest planeta. Preferim pensar que la Terra no ha canviat malgrat les nostres accions perquè la seva finalitat era simplement acollir-nos a nosaltres i el món anterior a la nostra existència no forma part dels nostres pensaments, quan de fet som tan sols la minúscula part d’un planeta dominat encara per la vida microbiana.
El progrés de la tecnociència ha reforçat aquest pensament i ens ha conduït a considerar el creixement com un dret adquirit per la nostra intel·ligència i a mantenir-lo per sobre de qualsevol realitat negativa o advertència científica. Però conèixer el temps i els mecanismes d’evolució del nostre planeta, a més de la complexitat del clima global i les seves interrelacions amb la Terra i amb la vida, és fonamental per comprendre la insostenibilitat del nostre model i la vulnerabilitat de tota la humanitat malgrat la seva tecnologia.
