En el marc de la primera edició del certamen VilaPensa –celebrat entre el 18 i el 22 d’abril– va tenir lloc la 3a Jornada d’Ètica de l’Alt Penedès, a l’Auditori Fòrum Berger de Vilafranca, i va tenir com a conferenciant inaugural Begoña Román, professora d’ètica a la Universitat de Barcelona (UB) i presidenta del CE de Serveis Socials de Catalunya. L’experta titulà la seva ponència Sobre viure i envellir. Reflexions ètiques i polítiques, i amb el seu plantejament va satisfer àmpliament tant els que ja la coneixíem com els que l’escoltaven per primera vegada. El seu reconegut bagatge i la seva experiència com a professional, però també la seva habilitat a l’hora de comunicar amb el públic al qual es dirigeix, van esdevenir una magnifica fórmula per trencar el gel i començar a desmuntar prejudicis i creences sobre l’envelliment.
Començà la seva intervenció exposant el fet que tothom vol envellir –en el sentit de viure molts anys–, però que a les persones ens costa sentir-nos còmodes durant el procés de fer-ho. Assenyalava la importància de deixar de negar allò que és obvi –que ens fem grans i envellim–, ja que, un cop en som conscients, el procés d’acceptació és molt millor. I per assumir-ho, cal entendre abans de res que la societat no ho posa gens fàcil. No ho fa quan fa evidents i estigmatitza les pèrdues que suposa envellir –obviant els guanys–; quan se les empesca per associar aquest procés vital a la malaltia –i no difon que el que és habitual és arribar-hi sa, tot i que amb inconvenients–, i quan l’actual model d’atenció a les persones grans es desenvolupa en un entorn en el qual el prototip d’individu és aquell que durant tota la seva existència és productiu: una mena de màquines que no envelleixen mai. I en un context com aquest, en el qual el model de “no vellesa” es ven sol, la pressió social acaba imposant la idea que no és bo envellir. I, és clar, sentencià, en una societat així no es pot envellir amb dignitat.
La professora arribà al final del seu parlament reivindicant que cada individu pogués tenir dret a decidir quin tipus d’envelliment desitja tenir, a quin ritme s’hi vol anar adaptant i d’acord amb quins pilars i actituds el vol construir.
