S’ho preguntava el 1978 Paul Watzlavich, psicòleg i investigador a l’Escola de Palo Alto (Califòrnia), per referir-se, no tant al principi d’incertesa de la quàntica i l’ull d’un observador amb consciència, sinó, més prosaicament, als axiomes comunicatius que intervenen i delimiten la percepció del món i les convencions, realitats que construïm socialment. Codis, axiomes també necessaris al recent informe anual d’Amnistia Internacional, devastador… I al fons, com sempre, cosmovisions enfrontades: Orient, amb teocràcies que normalitzen l’execució de dones per demanar igualtat de drets; i Occident, amb democràcies que normalitzen l’exposició de dones a les xarxes, oferta i demanda, gent del barri… I, cada cop més, el control de l’atenció amb el suport de la IA, amb manipulacions i “realitats” alternatives que permeten que un mamarratxo fatxenda i supremacista com Trump abraci la imatge de Jesucrist amb el mateix altruisme que abraçava Jeffrey Epstein, el seu mentor al cor de les tenebres.
La consciència continua sent un misteri, salta a la vista. Però també el 1978 Thérèse Brosse, cardiòloga i investigadora pionera a l’Índia el 1932, membre del secretariat de la Unesco, estudiosa del ioga aplicat a traumes psicosomàtics, publicà Consciència-energia. Al centre, l’atenció, vinculada a nivells de consciència que inicialment podem resseguir en els més petits, jugant, investigant, descobrint… Com la meva neta, amb els ulls ben oberts, sempre aprenent. I jo, d’ella…
Lluís Díaz Ruiz
Vilafranca del Penedès
