A les ciutats medievals hi havia mà d’obra esclava, esclaus que es compraven, es venien i no tenien cap dret. La seva condició jurídica era com la dels esclaus romans.
Mentre que al segle XIII la majoria d’esclaus eren sarraïns i havien estat capturats amb motiu de les guerres, a partir del segle XIV la població esclava era una conseqüència del tràfic d’esclaus, a causa de les relacions comercials dins el Mediterrani. Per això es comencen a trobar en la documentació durant el segle XIV esclaus grecs, tàrtars, búlgars, bosnians i altres.
Al Penedès arribaven esclaus en època medieval. Hi va haver traficants, subhasta d’esclaus i gent que en tenien a casa seva. El senyor de la Bleda, Guillem d’Espitlles, deixa lliure l’esclava Llúcia que ha estat al seu servei l’any 1389. Nicolau Martí, de Vilobí del Penedès, deixarà lliure el seu esclau, de nom Joan, amb la condició que el serveixi bé durant vuit anys; ho escriu l’any 1387. L’esclava del prevere Pere Girona, de Vilafranca, de nom Sabrina, que viu a Sant Cugat Sesgarrigues, fa possessió d’una terra situada en aquest terme l’any 1418. Ja els últims anys del segle XIII un notari domiciliat a Barcelona i l’any 1278 a València, de nom Bartomeu Marc, nascut a Vilafranca del Penedès, va vendre un lot de deu sarraïns, set homes i tres dones, procedents de bona guerra, per 86 lliures i mitja de rals de València.
Sabem que a Vilafranca hi havia venda i subhasta d’esclaus, sobretot a finals del segle XIV. Concretament, l’any 1388 sembla haver-hi diferents dies de venda d’esclaus a la plaça. El lloc era la plaça Major (l’actual Constitució).
Disposa el castlà Huguet de Vilafranca d’un esclau anomenat Antoni Joan, que arriba a ser forner del forn de la Fruita, de Vilafranca, situat al carrer del mateix nom a partir de l’any 1447. Joana, esclava tàrtara, va ser venuda en subhasta pública a la plaça Major de Vilafranca pel preu de 24 lliures i 15 sous l’any 1388 a la vídua Sabrina, muller del notari de Vilafranca, Bartomeu Martí. Pere Alzina era originari de Moja, fill d’un sabater, i devia anar moltes vegades a València a buscar esclaus per poder-los vendre a la comarca o a Barcelona; el 1385 cobra 39 lliures per la venda d’una esclava tàrtara, de nom Caterina, d’edat 40 anys, conjuntament amb la seva filla Maria, de nou anys.
Vilafranca i el Penedès anaven units al comerç que es feia per diferents llocs del Principat. La fira internacional i els mercats de Vilafranca, que es feien en època medieval, van ajudar a estendre molt més aquest comerç.
Els esclaus eren un dels beneficis de les guerres que feia ampliar també el patrimoni particular o familiar dels seus propietaris o d’ells mateixos en quedar lliures, i que a la “força” o volent-ho s’adaptaven en uns llocs que no eren els seus originaris.
