A principi d’any, disculpeu-me perquè us tinc una mica oblidats, parlava del mòbil en aquesta columna i deixava molts interrogants oberts. Plantejava que l’escola fa la seva funció quan la família i la societat acompanyen. Postulava que el mòbil, en si mateix, no té la culpa de la nostra addicció i dels problemes d’ansietat dels infants i adolescents. Deia que no li podem donar l’esquena perquè el nostre alumnat treballarà en el futur amb eines digitals, com ja ho fem nosaltres ara i, per tant, els hem d’educar en el seu ús. La pràctica del dia a dia ens ha obligat a haver de replantejar-nos pensaments i fer el que no voldríem, perquè els docents no ens en sortim: prohibir el mòbil o limitar-me l’ús als centres educatius. Si la societat i les famílies no acompanyen, ho haurem de fer nosaltres.
Actualitzem algunes dades. A França, Itàlia i els Països Baixos, a Europa, han començat a legislar prohibicions de l’ús del mòbil a les aules i en algun d’aquests països també de les tablets. A Espanya, a les comunitats de Madrid i Galícia han aprovat també lleis que prohibeixen el seu ús a les classes i als patis. A la resta, on no hi hagi aquesta legislació, la decisió recaurà en el que aprovin el claustre i el consell escolar de cada centre. Us avanço que moltes famílies es trobaran en els pròxims dies, o bé a l’inici de setembre, una circular de diversos instituts de l’Alt Penedès que els anuncien que el seu centre es convertirà en espai lliure de mòbils el curs que ve. Oi que vam assumir que no es podia fumar a les escoles? Per què no podem fer-ho amb els mòbils, ara?
Prohibir els mòbils no voldrà dir que es limiti la capacitat dels infants i adolescents per treballar les noves tecnologies. Els alumnes d’ESO i cicles de grau mitjà tenen cedit un ordinador portàtil amb què es treballa el seu ús i això no canviarà. El que és curiós és que els centres no disposin de mòbils per educar, però sí que els docents ho hàgim de fer amb els mòbils dels alumnes.
Tal com comenten els meus col·legues, el primer trimestre del nou curs serà mogut en els centres on es vetarà el mòbil als patis. Ens trobarem amb tensions, resistències i més d’una expulsió per reiteracions. I comentaris diversos, entre centres que sí que ho apliquen i expulsen per això i centres que no. La ministra Celà es va quedar sola el 2018 quan va proposar la prohibició. Anem posant pedaços i deixant grans decisions en mans dels claustres. Ja tenim un nou tema de debat que monopolitzarà els cursos que venen a Catalunya.
