Plaer de l’escriptura! Com més va, més em convenço que tothom duu un llibre a dintre, el seu llibre interior, i que només és qüestió de voluntat, de sort i de traça que aconsegueixi treure’l a la llum. Ara bé, tot s’ha de dir; no tothom és escriptor o escriptora, com no tota la gent és pintora, música, arquitecta, cuinera o futbolista… I aquí ve el cas: hi ha qui escriu pel plaer, per la necessitat d’escriure. Escrivim en quaderns, en tovallons, a l’ordinador, al mòbil, escriuríem amb un pal al terra llis de la platja si no tinguéssim cap altre mitjà. Vivim escrivint, pensant en històries, passant-les al món visible gràcies a les paraules i a les lletres. I, després, hi ha qui té una història: la seva, la de la mare, la del germà, una que s’ha inventat… però com que no escriu, sigui que no té l’hàbit d’escriure, sigui que no li agrada o no en té els mitjans tècnics (poquets, però també n’hi ha), ens demana ajut.
Vet aquí com una activitat individual, sovint amagada o secreta, d’una aura romàntica i, com totes les coses apassionades i íntimes, poc pràctica, es converteix en una tasca pública, compartida i, si hi ha sort, remunerada. Al capdavall, quina diferència hi ha que la història sigui la nostra o la d’una altra persona? Que no ens hauria pogut passar? Que no ens apassiona i ens emociona, sovint, potser encara més que la pròpia? Sovint se sent que es publica massa, que hi ha massa llibres a les llibreries, que aviat no hi cabrem, que a veure si ara a tothom li agafa per escriure… No vull pas dir que tots els llibres hagin de ser a les llibreries, que tothom hagi de llegir el de tothom. Però, dic jo, quin mal hi ha que cadascú aconsegueixi publicar el seu llibre? S’imaginen un país on cada persona hagués publicat un llibre propi? Quina meravella, quina realització tan esplèndida de la cultura i de la civilització! A qui no li agradaria tenir un llibre de l’avi o de l’àvia, encara que no figurés en el cànon de la literatura universal? I si la persona que vol tenir el seu llibre no és escriptora, o no s’hi veu amb cor, quin mal hi ha que demani ajuda per emprendre el camí? Sense enganyar a ningú, ep! Però tenint ben present que la història és la seva.
I així m’atrapen les revetlles, entre escriptures pròpies i foranes, amb un consell per a tothom qui vulgui, si més no, intentar-ho: han provat d’escriure a la platja?
