Un exemple de com ha de ser una festa major l’estan donant els Esgangalats de Calafell. Un grup de joves dels tres nuclis d’aquest municipi han estat capaços de tornar la festa major al poble, que és on ha de residir; sinó ho tenim malament. Ells no han inventat res. Simplement, han agafat la filosofia de la festa major d’un poble i l’han actualitzat amb els seus mitjans i l’han adaptat a la idiosincràsia local. No ens calen grans concerts que facin desaparèixer una part important del pressupost, sinó una mica d’imaginació i quatre detalls més. Evidentment, hem de buscar el punt de trobada en el tarannà del poble; llavors et trobes un grup de veïns de cada nucli, vestits d’una manera, tirant d’un costat de la corda. Com passa a la vida, sempre tenim una etiqueta més marcada que una altra, i aquesta és la gràcia quan 200 persones tiren d’una llarga corda a la sorra de la platja. Hi ha unió, companyonia, rivalitat sana, identitat, alegria i molt d’esforç defensant uns colors. Aquest esport tradicional s’ha de vestir com toca amb una mena de rua concorreguda que vagi d’un nucli a l’altre amb els seus valents que han de defensar els propis colors. Una de les coses que més uneix es duu a terme al costat d’una taula, aprofitant que és estiu i s’ha de buscar el més econòmic: sopar de carmanyola en un espai públic Aquesta és la gràcia de tot plegat, tornar als orígens perquè tothom en gaudeixi. Qui vulgui anar a veure grans concerts ja tenim Barcelona i Tarragona. La nostra tasca és que en gaudeixi el nombre màxim de gent del municipi. Activitats participatives perquè els veïns no tinguin excuses per interpretar la festa major com uns dies per tocar el dos. La festa major s’ha de viure al poble.
