Estava preparant aquest article quan he rebut l’alerta que el jutge suspenia el tercer grau dels presos polítics condemnats per l’1 d’octubre. Portava amb prou feines un paràgraf on explicava que el primer cap de setmana després de la Mare de Déu d’agost és la festa major de Sant Quintí de Mediona, que és una cita ineludible al calendari per a moltíssima gent amb relació amb el poble i que té el seu moment àlgid el dissabte a la tarda amb les actuacions dels grups folklòrics i, sobretot, amb els versos del Ball de Diables.
Pensava que volia posar de relleu la normalitat que aquest any no viuríem perquè “no venen grosses festes per més focs que tinguem per poder-les fer”, parafrasejant els diables. Parlava de festes majors que aquest any seran estranyes quan, de cop i volta, els presos polítics han vist que per tercer any consecutiu no podran passar els caps de setmana amb els seus, que la justícia espanyola –per dir-li d’alguna manera– ha decidit que toca venjar-se i els ha retirat allò que la caverna va decidir anomenar semillibertat.
És una venjança. Una venjança per l’1 d’octubre, perquè va demostrar la nostra capacitat d’organització i superació. L’Estat es va sentir humiliat i per això ara intenten humiliar els presos. No ho faran per la dignitat amb la que han afrontat les condemnes, però com a mínim fiscals i jutges han decidit que toca evitar-los que tornin a la normalitat.
Perquè aquest any nosaltres no viurem la normalitat per una pandèmia, la de la covid-19, que ens ha trastocat tots els plans i la nostra normalitat, però això no és res, si es pensa que per tercer any consecutiu un grup de polítics que van decidir enfrontar-se a l’Estat viuran un estiu que no pot ser mai normal i no podem acceptar amb tanta normalitat. Ho faran tancats mentre pateixen la venjança.
Però ho superarem. Igual que la covid. I un dia farem festa major, perquè passarà la pandèmia i, com deia l’Oriol Junqueras quan va saber que s’havia revocat el tercer grau, “sabem que de la presó se’n surt i que sortirem per guanyar”. Mentrestant, però, ens tocarà esperar sense rendir-nos. Amb mascareta i sense caure en receptes simples per aconseguir una normalitat en la qual es pugui posar el futur de Catalunya en mans dels seus ciutadans i, com diuen els Diables quintinencs, vinguin grosses festes i tinguem foc per poder-les fer.
