Alguns municipis realitzen periòdicament visites comentades al municipi. Podem parlar de vestigis de la història, equipaments nous, espais funeraris. Aquesta és una manera de difondre el patrimoni local. Molts cops, encara que una persona visqui en una població, no hi hauria possibilitats de conèixer alguns aspectes de la història local si no fos per aquestes iniciatives.
Ens agradi o no, ens hem de situar una mica com a turistes vinguts de fora per saber difondre el nostre patrimoni. Una excusa ideal per acompanyar la història amb gastronomia, vinicultura i altres elements de la nostra tradició. Som nosaltres que ens hem de vendre. No hem d’esperar que vingui un majorista de Barcelona a organitzar una sortida per a turistes pels nostres cellers, perquè potser podríem quedar desbordats, segons la magnitud de l’empresa. És la feina de formigueta que de mica en mica va deixant solera i es va ampliant. L’aventura difusora ha de començar per les escoles de la vila, que han de tenir molt clar que han de ser el pal de paller perquè els seus alumnes coneguin de primera mà aquesta riquesa i identitat que forma part del seu passat.
Sempre parlem del Penedès. Doncs, el primer pas d’aconseguir aquesta identitat és que les principals entitats d’aquest espai col·laborin en un projecte unificat per donar a conèixer la seva identitat. De moment, cada municipi fa la seva guerra en aquest i en molts altres aspectes, però s’han de començar a construir estructures de vegueria perquè algun dia tota aquesta divisió territorial, si mai arriba a funcionar de debò, tingui la seva traducció a la realitat i que la gent ho conegui de primera mà. La màxima col·laboració pràctica que conec a nivell funcional és el carnaval: s’ha fet una programació compatible entre diferents municipis per tirar endavant la seva rua. S’ha de seguir endavant.
