Diuen els experts que tots tenim un diàleg intern amb nosaltres mateixos, una veu ambivalent, habitual i constant que interpreta la nostra particular visió del món. Les persones que tenen més consciència d’aquest diàleg intern estableixen una relació més saludable, de més comoditat i entesa amb la seva veu interior. Aquesta adaptació és la font del seu benestar emocional i psicològic.
Charles Fernyhough, psicòleg de la universitat de Durham (Regne Unit), explica que el nostre diàleg intern genera gairebé 4.000 paraules per minut. Està ubicat al còrtex prefrontal del cervell i és l’organitzador dels pensaments, un continu monologuista de consideracions i d’interpretacions que determina el nostre món i la nostra manera de ser. Gran part d’aquest diàleg intern són pautes que hem anat forjant amb els anys, hàbits que hem assumit com a propis; costums de persones properes, d’experiències passades, de creences socials, etc.
A vegades podem sentir malestar, motivat per altres persones. La nostra atenció es focalitza en la inquietud provocada i, com un disc ratllat, la nostra veu interna ens oferirà múltiples lectures i arguments, segons el nostre criteri. Altres vegades, el nostre particular “Pepito Grillo” alimentarà un diàleg intern crític i sancionador sobre nosaltres mateixos o alimentarà un despropòsit de pensaments que ens impediran viure en plenitud. El cas és que no té per què ser cert tot allò que pensem, ni estar en possessió de la veritat absoluta. Considerem, doncs, l’opció de qüestionar la nostra veu, de posar-la en dubte.
Al capdavall, l’elecció de com et sents és teva. “Et sents de la mateixa manera com penses”, no pas del que facin o deixin de fer els altres, sinó del que penses tu! Davant de qualsevol qüestió a la vida, per greu que sigui, la teva actitud serà fonamental i aquesta dependrà dels teus pensaments, és a dir, de la teva veu interna. Contrasta si està sent objectiva i realista, o bé ets víctima d’un boicot per desestabilitzar-te.
En conclusió, compte amb tots aquests diàlegs interns de rum-rum constants i negatius. Ens afebleixen múltiples estructures neuronals i són tan poderoses que poden desencadenar factors de risc, desequilibris i complicacions importants de salut. Si aquests pensaments es converteixen en estats d’alerta permanents i habituals, acabarà modificant el nostre comportament, determinarà el nostre caràcter i tindrà un impacte cabdal en la nostra vida.
Escolta què penses, no utilitzis sempre el pilot automàtic. Practica el silenci, observa els teus pensaments com a núvols passar, sense jutjar-los. De què parlen? Si et fas conscient d’ells, serà el principi d’una gran amistat i hauràs trobat una de les claus per nodrir el teu equilibri i el teu benestar personal.
