Eulàlia Canal (Granollers, 1963) és una de les escriptores de LIJ (literatura infantil i juvenil) més reconegudes i més llegides a escoles i instituts del país. Alguns títols seus, com Un petó de mandarina (Barcanova, 2006), s’han convertit en veritables clàssics contemporanis de LIJ.
La seva obra es caracteritza, entre altres coses, per la riquesa de la llengua i la poeticitat de la prosa, per la importància que dona als sentiments i als conflictes personals (no és pas secundari que sigui psicòloga), per l’ús de la fantasia i encara per la influència de les faules, ja que la personificació dels animals li permet de tractar temes que amb protagonistes humans potser resultarien més difícils de pair per a un públic infantil.
Totes aquestes característiques les trobem en el seu darrer llibre, El secret blau del Llop (Bindi Books, 2024), un conte-faula que té un antecedent en Te de maduixa al cau del Teixó (Bindi Books, 2023), en què ja apareixen els personatges principals de l’obra que comento: l’os i l’ossa, el teixó, l’esquirol i el llop.
En aquesta nova aventura, dos dels protagonistes, l’os i el llop, hauran de superar aspectes del seu caràcter que els poden fer infeliços, si no són capaços d’acceptar-los i de superar-los.
Per part de l’os és la dificultat de saber perdre, fins i tot en jocs tan innocents com pot ser el de l’oca. Una situació que a molts infants, per no dir a la majoria, no els resultarà gens llunyana. Per part del llop, serà la dificultat de sentir-se diferent, i de fer-l’hi sentir, per part sobretot de la resta de llops. Una diferència que s’accentuarà en el moment en què s’enamora i s’ho guarda ben guardat, com apunta el títol, per por de què diran, de com el jutjaran… No cal dir que molts infants també s’hi sentiran identificats, sobretot ara que l’assetjament escolar (presencial o a través de les xarxes) és una de les preocupacions importants de famílies i d’ensenyants.
Tot té solució, però, si es tenen en compte dues premisses ben presents en l’obra de l’Eulàlia Canal: la primera, compartir els suposats problemes, parlar-ne; la segona, comptar sempre amb els qui tenim més a prop, els amics i la família, que, si més no en els contes de l’Eulàlia i en la literatura infantil en general, sempre ens faran costat, sempre ens acceptaran tal com som.
Les il·lustracions de Toni Galmés, molt en la línia de la il·lustració clàssica anglosaxona, són petites obres d’art plenes de tendresa, d’expressivitat i, si m’ho permeteu, de realisme fantàstic. Un bon llibre per compartir, per llegir en família, a l’escola, a l’esplai…
