Fa exactament un mes, el govern de Sant Pere de Ribes es va comprometre a reobrir el camí principal que connecta els nuclis de Ribes i Puigmoltó. La via està tallada per obres des de fa més d’un any i els veïns han expressat en reiterades ocasions la necessitat de recuperar-lo. Al ple d’octubre, el govern ribetà va tombar una moció presentada per tots els grups de l’oposició (i redactada pels mateixos veïns) que proposava reobrir el camí en un termini de trenta dies. Això no obstant, el portaveu del govern sí que es va comprometre, al davant de tots els veïns afectats, a fer-lo accessible en un mes com a màxim. Un compromís verbal que, un mes després, ha quedat en paper mullat.
El cas de Ribes és el més recent, però els mitjans de comunicació també s’han fet ressò de grans anuncis que encara no s’han materialitzat: la construcció del nou parc de Bombers Voluntaris de Gelida o de pisos socials a la caserna de la Guàrdia Civil de Sant Sadurní, el Parc del Botafoc del Vendrell, la nova caserna de la policia local de Vilanova i la Geltrú, i una llista llarguíssima de projectes que els polítics han venut molt bé, però que han acabat al fons d’un calaix. Governar no és fàcil i projectes com aquests sovint depenen de molts factors, pressupostos ajustats i imprevistos inevitables. La ciutadania és prou madura per entendre-ho, però cal ser honest i transparent. El problema no són els retards puntuals, és la gestió comunicativa que els acompanya. És el titular fàcil, la foto abans d’hora, la promesa sense concrecions. És aquesta política de l’anunci permanent la que fa que cada projecte sigui una oportunitat de propaganda, i no una mostra de servei públic.
La política local, que hauria de ser l’espai més pròxim i tangible de la democràcia, és avui un espai de desconfiança. Segons el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), els catalans no estan satisfets ni amb la política ni amb els polítics. El darrer baròmetre d’aquest òrgan recull que gairebé 8 de cada 10 dels enquestats (un 77%) creuen que els polítics només busquen el benefici propi, i només un 29% dels catalans es mostra satisfet amb el funcionament de la democràcia. La política municipal hauria de tornar a ser un espai de proximitat i credibilitat, i això només serà possible si els compromisos deixen ser moneda de canvi. Potser ha arribat l’hora que els governs adoptin una nova manera de comunicar. Perquè la confiança, un cop perduda, no es recupera amb un titular.
