El nostre gran problema és que no hi ha ni hi haurà feina per a tots. Alguns estan a l’edat de la jubilació i tenen les seves pensions per anar vivint el dia a dia, però a la resta de la societat se li ha d’aportar alguna cosa perquè pugui anar subsistint. Les persones tenim unes necessitats diàries bàsiques que no podem aturar ni posposar per més endavant. Podem demanar crèdits, pagar amb targeta per menjar, però el dia de demà haurem de fer front a les nostres necessitats del passat.
Fa quatre dies la gent no parlava del medi ambient, ni tenia cap protagonisme. Hem passat de parlar d’urbanisme a parlar del que queda entre ciment i ciment perquè la gent pugui respirar i visqui en un lloc que no sigui un espai urbanitzat.
Fa uns anys als ajuntaments hi havia unes llistes de beneficència integrades per les persones que no tenien recursos. Llavors tenies una sèrie de drets i també una quantitat de menjar gratuït per poder anar subsistint. En molts casos eren les mateixes famílies que es repetien de pares a alguns fills que no havien sabut sortir d’aquesta situació precària.
Ara el benestar social pot agafar tothom d’una manera o altra. Alguns dels que fan cua als menjadors socials fa quatre dies gaudien d’un ritme de vida envejable i avui per una tombarella de la vida són on són. Altres tenen una feina que no els dóna ni per l’indispensable. Això suposa una gran càrrega econòmica per la societat.
El nostre repte és atendre aquests casos, evidentment, però també donar feina a la gent, atraient nous capitals, noves empreses i altres històries que puguin crear riquesa i donar feina a la gent. No cal fer grans estudis amb càrrec al pressupost municipal. En hora de feina dónes un tomb a peu pels carrers de la localitat i pots veure moltes coses.
