Tenir plaça en una residència és l’única complicació quan un no es pot valdre per si mateix? Mirem-ho. La pensió mitjana és de 1.279 euros; la pensió més habitual ronda els 860 i moltes són clarament inferiors. El preu de les residències del Garraf (de les poques que ho hem pogut esbrinar) es mou entre els 1.595 i els 2.300 euros. Repeteixo: tenir plaça en una residència és l’única complicació?
L’administració ha de trobar una solució pública per a les persones que han estat desafavorides per un repartiment desigual de la riquesa, i que ara necessiten que una part de la riquesa que han contribuït a crear els retorni en forma del servei públic que precisen. Però el sector camina cada cop més cap a la privatització més especulativa.
I els maltractaments? Unes quantes dades per situar-nos. El problema dels maltractaments a l’Estat espanyol afecta entre el 3 i el 5% de les persones de més de 60 anys. El 75% dels maltractaments es produeixen dins l’àmbit familiar i el 25% en institucions. El 45% de cuidadors admet alguna conducta maltractant. El 35% diu que ha presenciat maltractaments físics i el 80%, psicològics. El 10% admet haver comès actes de violència física i el 40%, de maltractament verbal.
Les xifres són prou clares i evidencien un problema que normalment es tapa. L’administració hauria de vetllar per evitar el maltractament a les institucions i treballar per fer entendre als particulars les reals dimensions del problema.
La creació del defensor/a de la gent gran seria alliberadora. Algú que pogués rebre les seves queixes, acollir-les, resoldre situacions senzilles, impulsar amb eficàcia aquelles més complexes: les més delicades, més personals i íntimes o les que demanin la intervenció de diferents nivells o departaments de l’administració.
Però, i l’administració, pot ser que també maltracti? I tant que pot ser! I cada cop més amb l’eina de la informàtica, de l’allunyament, de la distància, una pretesa eficàcia que amaga negligència. O afany de lucre.
El que demana el futur són accions pensades, dissenyades i aplicades amb coneixement, mitjans i criteri social, no mercantil. Els serveis socials poden generar dèficits, però és imprescindible que resolguin els problemes socials que els donen sentit, malgrat que hi pugui haver pèrdues.
És l’hora de passar dels comentaris pejoratius al carrer, en defensa dels drets socials.
