Finestres: quan l’art fa parlar allò que el temps havia silenciat

0
237

Hi ha objectes que, sense fer soroll, guarden una vida sencera dins seu. En el meu cas, la inspiració va arribar a través d’unes finestres recuperades de Can Duran del Puig (Gelida). Eren peces velles, gastades, plenes de marques i de pols, però també carregades d’històries. Allò que per molts podia semblar simple fusta corcada, per mi es va convertir en un punt de partida: el naixement de l’exposició Finestres.Aquest projecte no és una col·lecció habitual de pintures sobre tela. Finestres és un diàleg amb el temps. Cada finestra conserva la seva pròpia memòria, i ha estat precisament aquesta petjada el que m’ha convidat a crear. No he partit d’una idea prèvia ni d’un esbós pensat; ha estat la finestra —la seva textura, la seva ferida, la seva forma irregular— qui ha suggerit què havia de néixer a dins seu. La inspiració no ha baixat del cap al paper, sinó del marc al pinzell.

Així, entre allò que és vell i allò que és nou, entre la vida que aquestes finestres ja havien viscut i la mirada que jo hi he afegit, ha aparegut un estil inesperat. Un estil que convida a mirar més enllà: a descobrir que, sovint, els objectes més humils amaguen mons que només cal saber escoltar.

Finestres és, al cap i a la fi, una proposta per tornar a observar allò que ens envolta amb una mirada més atenta, més curiosa, més viva

Per això, m’agradaria convidar-vos a compartir aquest viatge. L’exposició es pot veure al carrer del Sol, 35, de Gelida. Serà un moment per obrir, literalment i simbòlicament, totes aquestes finestres que han tornat a respirar.

Us hi espero perquè, junts, puguem mirar-hi a través.

Rosa Reig

Gelida

FER UN COMENTARI