Aquest cap de setmana Vilanova celebra la Fira de Novembre i com que enguany l’organització ha anunciat la intenció de repensar, de cara a l’any que ve, el model de mostra per adaptar-la als nous temps, hem cregut oportú revisar la història del que, avui per avui, és l’esdeveniment econòmic més important de la ciutat.

1. De l’ahir al demà

FONS: RAMIR HORRO – ARXIU COMARCAL DEL GARRAF

Jordi Medina, l’actual regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Vilanova, és l’autor de l’estudi “La Fira de Novembre: passat, present i futur”, el qual va presentar en una de les sessions de l’Aula d’Extensió Universitària de Vilanova i la Geltrú al mes de novembre de l’any passat. És de les poques referències escrites que hi ha sobre la història de la fira multisectorial de la capital de Garraf i ens ha servit de base per elaborar bona part d’aquest Tema de la Setmana.

Per conèixer l’origen de bona part de les fires que encara avui es mantenen vives cal remuntar-se a l’Edat Mitjana. En el cas de Vilanova, tal com documenta Medina, al 3 de juliol de 1381. En aquesta data el rei Pere el Cerimoniós concedeix a Bernat de Fortià l’autorització per poder celebrar una fira anual de quinze dies de durada a la petita Vilanova de Cubelles (en aquella època Vilanova i la Geltrú encara no existia com a tal). L’autorització detallava que la fira començaria a celebrar-se a partir del dia de Tots Sants.

Bernat de Fortià era un cavaller empordanès, amic i cunyat del rei català ja que la seva germana, Sibil·la de Fortià, l’any 1377 es va casar amb Pere el Cerimoniós. Aquest enllaç va fer-lo escalar posicions, passant d’amic a majordom (1379) primer, i a camarlenc i lloctinent de governador de Catalunya, després (1382). Això li va permetre fer-se, per adquisició o per donació, amb els castells de Sant Martí Sarroca, el de la Geltrú i el de Cubelles, el de Foix, Font-rubí, Magallón i Borja.

El privilegi que el rei Pere el Cerimoniós va atorgar a Fortià perquè a Vilanova de Cubelles s’hi pogués celebrar una Fira després de Tots Sants va suposar, de facto, un estatus superior per la petita vila de pagesos, pescadors i ramaders, respecte els pobles del voltant.

Se sap que durant anys la fira començava per Tots Sants i s’acabava pels volts de Sant Martí (11 de novembre), allargant-se durant les dues setmanes que atorgava el privilegi. Tot i això amb el temps devia anar perdent dies perquè es té constància que al segle XVII, quan la nova vila va esdevenir Vilanova amb l’annexió de la Geltrú, la fira es va deixar de celebrar aquests dies per concentrar-se al voltant de Sant Sever (6 de novembre) tot reduint-se a dos o tres dies. La fira es feia al centre de la vila del moment, tenia el seu epicentre a la plaça Major o plaça de Dalt i s’estenia cap a les places de Sant Pere, de les Cols, Llarga i del Pou. En un principi la fira tenia un caràcter eminentment agrari, amb bestiari i eines al voltant del camp i del mar. Amb els segles, però, s’hi van anar introduint nous productes com el tèxtil, la quincalla o, fins i tot, les joguines.

2. Del segle XVIII al XX

Fons: RAMIR HORRO – ARXIU COMARCAL DEL GARRAF

Al segle XVIII la fortuna dels indianos va transformar la vila que va créixer cap al mar, va veure arribar el ferrocarril i construir-se nous edificis i emplaçaments, com la plaça de la Vila i l’Ajuntament. Aquest revulsiu econòmic es va veure reflectit a la fira, la qual va desplaçar-se més cap al centre, tal com avui l’entenem. Com assenyala Jordi Medina en el seu estudi, l’any 1862 va ser el primer que la plaça Ventosa (actual plaça de la Vila, encara sense l’edifici de l’Ajuntament construït) va acollir la mostra. Un parell d’anys més tard es produïa un segon canvi important per l’avenir de la fira, tal com l’entenem avui: es canvia la data i es passa de fer-la per Sant Sever a emplaçar-la el segon cap de setmana de novembre, allargant-la al dilluns i dimarts.

L’any 1899 la fira aposta per organitzar un concurs de bestiar i acompanyar-lo de diferents espectacles teatrals i esportius. La iniciativa, però, no devia tenir gaire èxit, ja que quatre anys més tard es va deixar de fer.

3. Capital avícola

Fons: RAMIR HORRO – ARXIU COMARCAL DEL GARRAF

Durant la primera meitat del segle XX, la fira va perdre la vitalitat que havia tingut anys enrere i va quedar reduïda a unes quantes parades acompanyades d’algunes atraccions per la canalla. A les darreries dels anys 50, tal com apunta Medina, es produeix una reflexió sobre les potencialitats econòmiques de la ciutat i es comença a gestar la recuperació de la mostra. L’any 1958 Vilanova era coneguda per ser la segona capital avícola de Catalunya, després de Reus. Es calcula que en aquella època hi havia al municipi 200 granges amb 160.000 gallines ponedores i 70.000 reproductores que produïen dos milions d’ous a l’any. Davant aquesta realitat, aquell mateix any la fira es reorienta i aposta per donar protagonisme a la que era una de les principals activitats econòmiques de la ciutat. D’aquí neix la primera Fira Avícola.

La mostra va tenir lloc a la plaza 18 de Julio (de la Vila) i el segon any s’hi afegeix el sector del comerç i la indústria com a resposta a l’aparició de grans instal·lacions industrials (Albà, Solicrup, Gallina Blanca…). Al 1960 un dels fets més destacables de la Fira va ser l’exposició de la indústria automobilística i d’electrodomèstics.

Als anys seixanta la fira combina la mostra sectorial amb activitats lúdiques i festives, cosa que la converteix en un esdeveniment de ciutat. Al 1961, per exemple, s’afegeix al programa un Festival de Cinema Amateur, al 1963 es realitza una exposició de carruatges centenaris procedents de tot Catalunya, al 1965 s’hi fa una desfilada de models, o al 1968, en el marc de la fira se celebra un certamen per escollir la primera Pubilla de Vilanova.

Explica Jordi Medina que d’aquells anys, el que més furor va causar durant la Fira va ser l’arribada, per primera vegada, d’un estand que feia i venia pollastres a l’ast. Totes les cròniques de l’època expliquen el furor que va causar entre els visitants, i fins i tot en detallen el preu: 70 pessetes el pollastre sencer i 35 mitja peça.

Als anys 60 la Fira de Novembre era una mostra al voltant de l’activitat econòmica de la ciutat: agricultura, ramaderia, desenvolupament industrial (sectors tèxtil, químic, metal·lúrgic, electrònica, construcció, arts gràfiques…), sector comercial, i tot plegat acompanyat d’actes lúdics i culturals.

La segona recuperació

Fons Jordi Ferret – Arxiu Comarcal del Garraf


A la dècada dels 70 la mostra es va anar desvirtuant i va anar perdent identitat. Hom parlava encara del diumenge de fires, però la fira, segons Medina, s’allunyava molt de la realitat econòmica de la ciutat. Amb la crisi de la indústria dels anys 80 aquesta tendència encara es va agreujar més i la Fira de Novembre va acabar sent pràcticament un esdeveniment familiar.

Davant d’aquesta realitat, l’any 1991 la Jove Cambra i l’Ajuntament de Vilanova es proposen recuperar la Fira de Novembre, crear sinergies entre el sector empresarial i l’administració pública per tal de posar al centre l’activitat econòmica real de la ciutat i de la comarca i, a la vegada, que servís de motor per incentivar l’aparició de noves empreses i dinamitzar el teixit econòmic. Sota aquestes premisses aquell mateix any s’organitza la Fira de Novembre; va tenir lloc el segon cap de setmana de novembre, va durar quatre dies (de dijous a diumenge) i l’accent i centralitat ja no l’ocupaven les mostres d’aviram i bestiar, sinó la indústria i l’activitat comercial.

4. La Fira, avui

Ajuntament de Vilanova

Al llarg d’aquests 28 anys, la Fira de Novembre ha anat creixent fins a convertir-se l’esdeveniment econòmic més important de la ciutat i en una de les fires a l’aire lliure més grans de Catalunya. Ocupa de punta a punta de la Rambla, amb les places de les Neus, de la Vila i el Parc de Baix-a Mar. A més, en els últims anys ha sumat dues iniciatives: l’espai enogastronòmic (situat a la Casa Papiol) i el Saló del Carnaval (a la plaça de la Vila i que té com a objectiu projectar la ciutat com a capital del Carnaval).

En aquesta 29a edició des de la seva recuperació, la Fira de Novembre comptarà amb 183 expositors i arriba amb tres novetats descatables. Per una banda, el creixement de l’espai dedicat al clúster de desenvolupament econòmic a la plaça de la Vila; per l’altra, l’Espai Viu Comerç, que enguany s’ubicarà al carrer de Francesc Macià, davant del Mercat del Centre. A més, l’Ajuntament ha convidat els comerços de l’eix comercial del centre a participar al programa Comerços Oberts i hi haurà 65 establiments que oferiran promocions especials, tastos, música, tallers infantils i el sorteig d’una espectacular panera. La tercera novetat fa referència a l’Espai Enogastronòmic, que s’ubicarà al Museu Romàntic Can Papiol, per oferir tastos, maridatges i tallers en un entorn noucentista. Hi haurà estands de cellers i gastronomia, amb la participació de Temps de Vi i del  Gremi d’Hostaleria, que presentarà la Ruta Gastronòmica DesTapa Vilanova! Aquesta ruta, de la qual es podrà gaudir durant tot l’any, convidarà a conèixer els principals punts d’interès turístic de la ciutat.

La Fira inclou, un any més, la celebració del Saló del Carnaval, amb diverses activitats, jornades i exposicions, amb seu a la plaça de la Vila i amb la Cuina de Carnaval i els Gegants de la Cuyna Vella com a protagonistes.

Sis milions d’euros d’impacte econòmic
Les darreres dades que es tenen sobre la Fira de Novembre fan referència a l’any 2017. En aquell any la mostra va portar fins a la ciutat unes 90.000 persones i va deixar un impacte econòmic de més de sis milions d’euros.

5. Debat sobre el model de futur


Actualment el model de futur de la Fira de Novembre és a debat (vegeu l’entrevista al regidor Jordi Medina). Cada any, el Consell Assessor de la Fira de Novembre, integrat per agents econòmics i socials de la ciutat i del territori, es reuneix per aportar coneixement a un certamen que pretén ser l’aparador del teixit econòmic i productiu de la capital del Garraf. Fruit d’aquesta reunió, enguany en va sorgir el compromís de reformular la fira de cara al 2020, any en què se celebrarà la trentena edició de la mostra des de la seva recuperació.

Segons el regidor Jordi Medina, el model de futur s’haurà de basar en la realitat econòmica actual i en donar visibilitat als sectors punters a la vila, sense renunciar a la dimensió multisectorial, cultural i d’oci de la Fira de Novembre.

6. “Si volem que la Fira no s’adormi, el canvi ha de ser sempre present”

Entrevista a Jordi Medina, regidor de Promoció econòmica, Projecció de ciutat i Patrimoni cultural

Fa unes setmanes l’Ajuntament anunciava la intenció de repensar i remodelar la Fira de Novembre de cara a l’any vinent. Ja hi heu començat a treballar?
Sí, de fet l’any passat ja vam introduir un canvi important amb el Clúster de Desenvolupament Econòmic.

Aquest Clúster de Desenvolupament Econòmic són els estands que se situaran a la plaça de la Vila?
Sí, però són molt més que uns estands. Nosaltres estem convençuts que la Fira ha de servir per enfortir i dinamitzar els diferents agents econòmics de la ciutat; per això l’any passat vam decidir posar-los a la plaça de la Vila. Aquest va ser el fruit d’un treball conjunt entre l’Ajuntament, l’Estació Nàutica, Viu Comerç i el Gremi d’Hostaleria i Restauració de Vilanova, partint del convenciment que quan parlem de dinamització econòmica, el que cal és que els diferents sectors interactuïn i creïn sinergies. Si, per exemple, es fa la fira Fora Estoc, convé acompanyar-la d’activitats de lleure o d’ofertes de restaurants que permetin oferir un pack més complert, així rendibilitzes esforços i fas una major atracció de visitants a la ciutat.

Aquest any a la Fira de Novembre també hi haurà algun canvi més encaminat cap a aquesta dinamització econòmica?
El mes de gener aquest Clúster de Desenvolupament Econòmic sorgit a la Fira de Novembre va desembocar en la creació d’una entitat amb seu pròpia a la Rasa d’en Miquelet. Per tant, el fruit de la fira de l’any passat és aquesta nova manera de treballar de diferents sectors.

De totes maneres hem de ser conscients que tots els agents que integren aquest clúster són del tercer sector i quan parlem d’economia hem de pensar d’una manera transversal. Per això aquest any hem volgut anar més enllà i donar més impuls als sectors primari (amb la Confraria de Pescadors, els Mercats i el Celler de Viticultors) i secundari (amb el departament d’empresa de l’Ajuntament, la FEGP i el Col·legi Enginyers de Vilanova i la Geltrú), ja que la indústria és un dels pilars econòmics de la nostra ciutat. A més, també hem volgut posar èmfasi en la innovació i la formació i per això també hi haurà l’IMET, l’EFAV (Escola d’Aeronàutica de Vilanova), la UPC i Neàpolis.

Què us motiva a voler canviar la fira si sempre cobreix la demanda d’estands i rep la visita de milers de persones?
L’objectiu no és continuar sent la fira a cel obert més important de Catalunya, sinó que serveixi per ajudar a enfortir la nostra economia. Des d’un punt de vista de promoció econòmica de la ciutat, no té sentit que cada agent faci activitats de dinamització per la seva banda i no interactuï.

Cap on anirà la Fira de Novembre del futur?
A la fira hi ha d’haver-hi tots els sectors representats, però és important entendre que l’economia evoluciona i si volem que la Fira no s’adormi, el canvi ha de ser sempre present i hem de tenir la capacitat d’anar-nos adaptant progressivament als canvis de l’economia. Sense debat estem morts, i més en una societat i una economia amb canvi constant.

Adaptar-se o morir…

El model de fira ha de ser un debat permanent. El debat no ens ha de fer por perquè és la garantia de la continuïtat de la Fira de Novembre. Quan la nostra fira no ha canviat, ha acabat desapareixent o quedant-se en un reducte insignificant. Per tant, el canvi és necessari perquè la mostra perduri amb el pas dels anys.

L’economia de l’any 1991, el que es va recuperar la Fira de Novembre, no té res a veure amb l’actual. Creiem que ara hem de fer una fira més estratègica. No ens ha de fer por reduir els estands i augmentar significativament aquells estands de sectors en què detectem un creixement exponencial.

I quins són aquests sectors a l’alça?
A la Fira de Novembre hi ha d’haver tots els sectors, però segurament –i insisteixo en aquest segurament– cada cop més ens anirem especialitzant en noves tecnologies, robòtica i en innovació, i apostant pel creixement d’estands en aquests sectors.

De fires multisectorials pràcticament totes les capitals de comarca en tenen. És l’aposta pels sectors més dinàmics el que diferenciarà la Fira de Vilanova?

La Fira de Novembre és l’esdeveniment econòmic més important de la ciutat. Això significa que ha de tenir presència de tots els sectors i, per tant, ha de continuar sent multisectorial. Les particularitats geogràfiques, econòmiques i estratègiques de Vilanova i la Geltrú la converteixen en la capital econòmica de la vegueria, la que té més activitat econòmica, més serveis, més infraestructures i més PIB. A més, compta amb unes singularitats potencials com el sector del mar, el port, la universitat i les noves tecnologies. Pensem que la Fira de Novembre ha de potenciar aquestes singularitats sense deixar de banda de les activitats del tercer sector.

Aquesta aposta per la innovació farà canviar el perfil del visitant? Portarà potser un públic més especialitzat?

Ens interessa que vinguin visitants i que vinguin més enllà dels dies de Fira; volem que les empreses s’estabilitzin i tinguin seu a la nostra ciutat i com a mostra d’aquesta voluntat tenim l’exemple del Neàpolis. Però a banda d’aquest objectiu, la Fira de Novembre ha de continuar sent un esdeveniment de ciutat, no volem ni podem renunciar a aquest aspecte, i per això potenciem l’espai familiar. Les activitats de la mostra que es desenvolupen en l’àmbit més social, familiar o fins i tot turístic han d’avançar paral·lelament a l’especialització de la fira.

Has parlat de no tenir por a reduir el nombre d’estands. Aquest discurs divergeix molt de l’habitual que tendeix a quantificar la vitalitat d’una fira pel nombre d’expositors que hi participen.

Crec que hem de promoure la reducció d’estands. La Fira de Novembre no ha de quantificar-se pel nombre d’estands que té, sinó per la dinamització econòmica que genera. Aquest any reduïm estands respecte a l’any passat, però augmentem el nombre d’empreses participants. Amb la nova Ruta de les Tapes, per exemple, reforcem l’espai Enogastronòmic, o amb la campanya Comerç Obert els comerços de tota la ciutat poden obrir el diumenge de fira. No cal que el comerciant o restaurador tingui un estand pròpiament dit, sinó que la seva botiga física serveixi d’estand. Volem que la Fira de Novembre sigui un motiu de dinamització econòmica i que la gent circuli pels comerços i restaurants de tota la ciutat. Volem que el sector hoteler s’activi fora de temporada, etc. La Fira no són només els estands, sinó tota la ciutat.

Hi ha moltes ciutats que aposten per un pavelló firal. Ho teniu sobre la taula de cara a aquest canvi de model?

Fa anys aquest tema sí que estava sobre la taula i fins i tot s’havia projectat fer un pavelló firal a la ronda Europa, però avui per avui no hi veiem la rendibilitat. De fet, la tendència actual de les fires multisectorials és justament al revés: cada vegada més es marxa dels espais tancats per sortir a l’aire lliure i aprofitar la sinergia de diferents agents econòmics que es genera a ciutat. Les fires multisectorials fa que la gent passegi pels estands però també per la resta de la ciutat, consumeixi més en restaurants, etc.

FER UN COMENTARI