Se sap que a la Mesopotàmia es consumia una massa preparada amb cereals picats i molts. Els assiris, més tard, menjaven unes galetes cuites al caliu del foc, que els pobres acompanyaven amb ceba. Els grecs van ser acurats i exquisits forners. Els primers cuiners grecs van ser forners, fabricaven una galeta de pasta sense llevat tal com la coneixem avui: preferien el blat a qualsevol altre cereal.
L’aliment principal a la taula medieval era el pa. Es deia que se’n necessitaven uns 350 quilos per persona a l’any, gairebé un quilo diari per persona.
Cada localitat disposava d’un o més forns públics on, per torns, coïen el pa les famílies de la població. Només les masies i algunes cases riques comptaven amb forn propi per al seu ús. A les viles en què el forn s’utilitzava d’una manera continuada, un arrendatari tenia cura del seu funcionament i cobrava –com en el cas dels molins fariners– una determinada quantitat per fornada, en diners o en pa.
Els forns comunals en la Vilafranca medieval dels segles XIV i XV foren cinc. Es llogaven a forners que havien de pagar renda a diferents nobles: el forn de la Parellada (1232) va ser el primer que va tenir la vila; el forn del castell (1273), també anomenat de les Olles, estava situat prop del castell i a la plaça de l’Oli; Guillem de Vilafranca, castlà de Vallirana, va fer donació dels drets que havia rebut del forn de les Cols o de la Cort (1287) al seu germà Jaume, de Vilafranca.
El monestir de Santes Creus demanà permís al rei per edificar un forn de pa dels monjos, situat entre el portal de la Parellada i el portal de Sant Pere (1313). Era l’anomenat forn dels monjos.
Aquell any fou el rei qui donà llicència a Guillema, vídua de Guillem Sunyer, perquè vengués pa d’una unça al forn del carrer de la Fruita (1373). Coneixem que l’any 1447 el castlà Huc de Vilafranca arrendà el forn de la fruita a Antoni Joan, posteriorment conegut per Joan forner, que havia estat el seu esclau.
L’any 1386, a Elisenda, vídua de Pere Puig, forner, el rei li permeté continuar l’ofici per vendre quatre pans petits al preu d’una unça.
L’any 1402 la universitat de Vilafranca acordà que si les flequeres pastaven pa fet amb blat o farina que no fos del municipi, els farien pagar una multa de deu sous.
Restes d’alguns d’aquests forns s’han trobat en les edificacions noves de la vila, però ningú n’ha fet ressò.
