El 30 de desembre del 2016 vaig publicar en aquestes pàgines un article amb el mateix títol. Com que encara me’n queden unes quantes, de frases fetes corrompudes o errònies (i les que vindran!), en el recull d’avui, dia dels Innocents, us en faig arribar una altra tongada.
Recordem que les frases fetes són expressions populars que en principi no s’han d’entendre al peu de la lletra; literalment diuen una cosa, però en signifiquen una altra. I la importància que tenen és que s’anomenen així, frases fetes, perquè, si no es repeteixen exactament, perden la seva gràcia o, pitjor, volen dir una altra cosa. No s’hi val, doncs, a tergiversar-les. Vegem-ne, resumits, més exemples:
– “Van fer curt, van fer salat” (21-6-2009, al programa Tot Gira, de Catalunya Ràdio). En l’exemple figuren com a frases sinònimes, però no ho són: una cosa és fer curt (no arribar al límit previst) i una altra és fer salat (arribar tard).
– “Un professional com ell ha de saber trepitjar-se la llengua” (quin mal que deu fer!, molt més que mossegar-se la llengua).
– “El Sevilla l’està dominant [el partit] de cap a dalt” (hauria de dir de cap a peus).
– “L’entrenador li ha fet passar una mala jugada” (hauria de dir li ha fet una mala jugada).
– “Aprofitant que el conseller d’Interior era a Mallorca per petar la xerrada sobre l’Estatut” (cas de confusió bastant freqüent, en comptes de fer petar la xerrada; és com “fer el cagatió” en lloc de fer cagar el tió, encara que el substantiu cagatió apareix en el DCVB).
– “En un moment en què hi ha pel·lícules catalanes per parar i per vendre…» (segons qui diria que, és clar, els catalans s’estimen més parar que donar; de tota manera, és per dar i per vendre). Per cert, això de tantes pel·lícules en català, relativament, és cosa d’altre temps, ai las! (la frase la vaig recollir l’octubre del 2010).
– “M’ho has tret de la llengua!” (amb cirurgia i tot…?; naturalment, ha de ser m’ho has tret de la boca).
– “Feia molt temps que Barça i Penya no es trobaven les cares” (no es veien les cares, devia voler dir).
– “Els polítics, aquí, ho fan d’una manera, perquè la gent ja tenen la mosca sobre l’orella…” (deu tenir la mosca al nas, la gent, oi?).
– “Això és un joc d’encenalls” (confusió amb foc d’encenalls).
– “El Japó és qui marca la batuta” (val a dir que aquest cas és de poca importància, però generalment diríem porta la batuta).
– “Fa un sol que espetega les pedres” (en lloc de sinònims com esberla, estavella les pedres).
– “…amb les dades sobre la mà…” (a mà, oi?).
— “Això és la gallina dels ous” (confusió amb la gallina dels ous d’or; ha de ser la mare dels ous).
– “M’agrada tenir la veu cantant” (per portar la veu cantant).
En fi, alabat sia Déu… Us faig avinent, a tots els que no em vau llegir fa cinc anys, que les tinc totes referenciades (com la primera). Però només en contextualitzo una, sobretot per raons d’espai. La majoria continua essent de l’àmbit de l’esport, que no és només una de les meves debilitats, sinó també un dels camps més prolífics en tota mena de curiositats –per dir-ho d’alguna manera– lingüístiques.
Bon Nadal i feliç any nou!
Em permeto aconsellar el llibre “Salvem els mots – Badia i Pujol, Jordi”. Parlem català, no catanyol, sisplau.