La nova generació Ikea que ara està entre els 20 i 30 anys són joves molt formats. La nostra generació és UHF, perquè quan érem quitxalla no hi havia més canals en la nostra televisió en blanc i negre. Els joves d’ara mostren una clara dualitat: hi ha uns quants que estan molt preparats amb idiomes, informàtica, coneixements pràctics; altres que estan tot al contrari, perquè s’han auto exclòs d’aquesta societat que marca un ritme frenètic. Per altra banda, també hi ha alguns que ocupen la zona mitjana d’aquests punts oposats, però tinc la impressió que no n’hi ha tants en aquest espai central com en altres generacions anteriors.
Els joves d’ara no tenen problemes de mobilitat perquè la feina, en la majoria de casos, és precària, i el fet de cobrir les necessitats bàsiques els obliga a pujar i baixar en el mapa mundi. Persones que, evidentment, els mobles que fan servir són els d’Ikea, perquè no tenen cap necessitat de comprar cap taula massissa amb les corresponents taules a conjunt per aguantar més anys que les de l’àvia Remei.
Ara la cosa és provisional i les hipoteques ja són una cosa del passat. Els més legals van de lloguer. Els més alternatius, doncs, aprofiten l’obra social dels bancs, i amb una patada a la porta aconsegueixen el somni de la seva vida.
Una generació que té uns coneixements bàsics de cuina i una mica menys de costura, perquè hi ha grans magatzems on per menys de 10 euros et pots vestir de dalt a baix sense arribar a les mans de benestar social.
Aquests joves estan informats al segon del que passa al món. Evidentment, difícilment trepitgen un cinema. El seu bloc de notes està farcit de pàgines web on aconseguir una part dels seus somnis a un preu assequible i l’IVA és una cosa a vegades evitable. Joves que no acostumen a practicar el postureig.
