Mai havia estat a la festa major de Sant Pau a Ribes. Ara em sembla una vivència recomanable a tothom. La petició que l’aplec sigui declarat d’interès nacional és ben justificat. El camí deixant el poble, travessant la riera i pujant a Sant Pau, entremig de vinyes, enmig de les diferents colles, és deliciós. L’escampada de diables, balladors, acompanyants, pel voltant de l’ermita i veient el poble a baix, és única. I la baixada, seguint el fum del drac dels tres caps, la música dels balls i el seguici, és emotiva. Aquest any s’ha tenyit de groc. Llaços grocs que omplien una vinya. Cada cep un llaç. I el groc, les grosses franges grogues, d’una bona part de la comitiva, encegador. Mostra de la força persistent demanant llibertat.
