En la nostra història hem vist que al llarg dels segles sempre s’han creat com a mínim dos bàndols socials. Fa anys eren els liberals i els carlins. Al cap d’un temps ens vam trobar amb els republicans i els franquistes. Més tard va venir aquesta mena de partitocràcia que ens havia d’arreglar el món i llavors teníem les esquerres i les dretes, que eren hereves directes d’aquests moviments històrics que ja trobaríem en l’època anterior a la vinguda dels romans.
Ara ens toca viure la rivalitat entre groguets i els unionistes que és fruit del període anterior, però en clau nacionalista. Arribar fins aquí no ha estat fàcil i ha estat un cúmul de circumstàncies que han provocat que moltes persones es posessin a un costat o altre d’aquesta dualitat. Hi ha partits o formacions que naveguen pel mig de tot plegat i se situen en altres nivells, com podria ser el partit dels Comuns, però això ha provocat que algun polític hagi saltat de la formació o hagi reconduït la seva postura. Ara per ara toca això, potser d’aquí a uns anys tindrem els defensors de la vegueria i els de les províncies espanyoles tradicionals, però això anirà marcat pel temps.
A casa nostra la cosa està bastant tranquil·la. Els groguets de moment tenen més poder de convocatòria, però els altres tenen més poder real i que no els molestin gaire perquè sinó potser poden sortir també al carrer a demostrar la seva identitat. La resta prefereix mirar la televisió a casa, no volen més problemes. En les properes municipals aquestes dues tendències s’hauran de trobar a les urnes. En alguns llocs, doncs, en diverses formacions, i en altres punts en una llista unificada. Fins no fa gaire els unionistes anaven bastant unificats, però els han sortit els seus radicals, però els groguets han tingut una mica de tot. A veure què passarà.
