Al Saló de Plens de l’Ajuntament de Vilafranca hi ha un quadre que representa els ambaixadors de la Diputació de Catalunya (Generalitat) a Vilafranca que signen una concòrdia anomenada en els annals de la història del nostre país com la “Concòrdia de Vilafranca”, el 21 de juny de 1461, segurament dins del convent de Sant Francesc, amb la reina Joana Enríquez, madrastra del príncep Carles de Viana. La Concòrdia de Vilafranca va ser la victòria d’aquell esperit pactista, en què es prohibia el rei Joan II de Navarra entrar a Catalunya i nomenava al seu fill Carles de Viana com a lloctinent perpetu a Catalunya.
El mateix mes de juny, el rei, desentenent-se de la Concòrdia de Vilafranca, havia entrat a Catalunya i havia pres Balaguer. La mort del príncep de Viana i l’ajut militar que Joan II va demanar als francesos, oferint-los com a contrapartida els comtats del Rosselló i la Cerdanya, va ser considerat alta traïció pels estaments del Principat. Les institucions catalanes van declarar Joan II enemic i el van desposseir de la Corona, que van oferir a diferents candidats. La guerra, que va durar deu anys (1462-1472), va acabar amb la victòria del rei i la rendició de Barcelona. Part del Penedès va participar en aquesta guerra. La majoria, des del primer moment, lluità contra Joan II. Era partidària de Carles de Viana.
El 25 d’agost de 1464, Joan de Beaumount, que comanava les tropes catalanes de Vilafranca, va lliurar-la a Joan II i va ser declarat traïdor a les causes catalanes. Va ser empresonat el batlle de la vila, s’apropià del castell dels castlans i de l’ajuntament i ho cedí tot al rei Joan II. Altres pobles de la comarca, com Sant Martí Sarroca i la Granada, van sentir la presència de les tropes del rei Joan II atacant els seus veïns. Les forces unides del comte Gastó IV de Foix i de Joan II i la mort del senescal de Bigorra al peu de les muralles de Vilafranca van provocar una gran matança per part de les tropes del rei Joan II.
La guerra civil catalana va acabar d’arruïnar econòmicament i políticament Catalunya i va comportar la pèrdua de la supremacia de Catalunya dins la Corona d’Aragó.
Al poeta Joan Berenguer Masdovelles, llinatge nascut al terme de l’Arboç del Penedès, partidari de Joan II durant la guerra, el monarca li va fer donació de la jurisdicció de la població de l’Arboç del Penedès, com a premi per la seva fidelitat. Un poema seu, de nom Regne divís és desolat, perdut, el va llegir el 17 de gener de 1459 en ocasió de l’entrada de Joan II a Catalunya i de la rebuda que li va ser feta a Vilafranca, on es trobava Masdovelles.
