La setmana passada apareixia en aquest setmanari les valoracions de tres guies sobre els vins del Penedès. Tres referències (una americana, una espanyola i una catalana) per poder analitzar les qualitats. Les tres guies coincideixen en l’excel·lència dels vins escumosos de llarga criança de la DO Cava i el Clàssic Penedès, valorats amb puntuacions molt altes, gairebé perfectes. La llista de vins escumosos de qualitat excelsa és llarga (Recaredo, Gramona, Mestres, Raventós i Blanc, Agustí Torelló i Mata, Loxarel, Clos Lentiscus, Mas Bertran i Juvé i Camps).
Les tres guies també coincideixen amb el llarg camí de millora que encara tenen els vins negres del Penedès. En vins negres, la Guia dels Vins de Catalunya no situa cap vi penedesenc a la part alta, mentre que Parker ens parla del gran vi negre de referència d’aquests últims anys (Alemany i Corrio, amb el seu vi suprem Sot Lefriec 2008). Sobre Alemany i Corrio vull fer una reflexió, ja que és un dels pocs vins del Penedès que ha rebut puntuacions històriques durant aquests últims anys. Aquest celler ha situat el Penedès en un lloc privilegiat, però ni els mitjans de comunicació ni el propi sector l’ha volgut situar com una referència. I així estem. La Guía Peñín només menciona dos grans vins negres valorats en 95 o 94 punts (dos vins de Torres: Reserva Real 2010 i Mas La Plana 2011), mentre que la Guia Parker només menciona dos vins blancs com a referència (Enric Soler. Nun Vinya dels Taus 2014 i Can Ràfols dels Caus. La Calma 2013). En blancs, Peñín només valora un vi del Penedès en 95 punts (Can Ràfols dels Caus. Rocallís 2013). En tot cas, estem parlant d’una guia espanyola que no acaba de valorar del tot la DO Penedès o altres denominacions catalanes. Em preocupa que els vins escumosos del Clàssic Penedès no estiguin ben diferenciats i valorats per la Guía Peñín. La Guia de Vins de Catalunya sí que ho fa.
En vins blancs i negres, hi ha una vintena de vins del Penedès valorats en 93 punts que estan a un pas d’arribar a l’excel·lència, segons la Guía Peñín. Vins de Can Ràfols dels Caus, Albet i Noya, Jané Ventura, Pardas, Mas Candí, Celler Credo, Alemany i Corrio, Jean Leon, Enric Soler, Celler Augustus, Domènech Vidal i Juvé i Camps. De reflexions, en tenim per fer un simpòsium que parli descaradament sobre la qualitat. No hem de tenir por a la perfecció.
