Perquè un autor el puguem considerar clàssic d’una cultura o d’una literatura determinades s’han de donar diversos factors, com la universalitat dels temes plantejats en les seves obres, el fet de ser un model (de llengua, d’estil…), la diversitat d’interpretacions que sol permetre, la pervivència en el temps… Precisament la pervivència en el temps i poder arribar a ser considerat un clàssic van molt lligats al fet que se’n trobin edicions a l’abast, que la seva obra s’estudiï i es difongui, que entri com a lectura en el món de l’ensenyament i tingui presència als llibres de text, que les seves obres puguin arribar a la majoria de la població a través de representacions teatrals o recitals poètics, d’adaptacions diverses…
Que Guimerà és un clàssic de la nostra literatura ens ho demostra el fet que compleix la majoria d’aquestes premisses:
-Tot i que avui dia la descatalogació de títols és un dels grans problemes del món editorial i cultural català, Guimerà encara és un dels autors del qual es poden trobar edicions diverses d’unes quantes obres seves.
-La seva obra va sent objecte d’estudis i d’articles divulgatius força variats.
-Que Guimerà és un autor relativament present a Secundària ho prova el fet que les principals col·leccions d’obres adreçades al públic entre 12 i 16 anys n’inclouen alguns títols; i, pel que fa al Batxillerat, des del curs 1998-1999, en què va ser una de les lectures obligatòries de l’assignatura de Literatura Catalana de modalitat, amb Terra baixa, s’hi ha anat mantenint, i també ha estat present en l’assignatura de Llengua Catalana i Literatura, fins ara que les lectures obligatòries incomprensiblement han desaparegut.
-La presència de l’obra de Guimerà als llibres de text de Primària i de Secundària està per estudiar, però gosaria dir que s’hi va introduint.
-La presència al món de l’espectacle hem de concloure que sobretot afecta el teatre i déu-n’hi-do les representacions professionals i amateurs que se n’han fet aquests darrers anys.
-I encara hi ha les adaptacions divulgatives. En aquest camp, Guimerà hi té un pes molt superior al d’altres clàssics catalans contemporanis (pensem, per exemple, en Frederic Soler, Santiago Rusiñol, Narcís Oller…). Gosaria afirmar que Guimerà és el clàssic contemporani català més adaptat, per molt que el nombre adaptacions sigui lluny de clàssics medievals o renaixentistes com Ramon Llull o Joanot Martorell. La raó sembla òbvia: les dificultats de comprensió d’un text dels segles XIV o XV encara són molt significatives respecte de les que pot oferir un text del segle XIX o començament del XX. Les adaptacions d’obres de Guimerà que trobem en les diverses col·leccions de clàssics adaptats en català ja no les puc analitzar en aquest article, sobretot per una qüestió d’espai, però puc dir que de Terra baixa en tenim dues i que de Mar i cel, tres, i encara que de totes dues n’hi ha una adaptació en còmic. Totes les adaptacions són d’aquest segle, perquè hi ha hagut moltes reticències a adaptar autors catalans. Guimerà hi ha entrat de ple i en tots els camps de l’adaptació, excepció feta, ara com ara de la infantil, però tot arribarà, n’estic segur, perquè Guimerà és tot un clàssic que no para de créixer.
