La revista pedagògica Perspectiva Escolar número 31, titulada “La televisió i el nen”, explicava pautes per ajudar pares i mestres a introduir els nens i nenes al món de la televisió. Era l’any 1979.
Una primera constatació és que tant abans com ara, la tecnologia ha guanyat el terreny a la pedagogia, que pares i mestres, massa sovint, ens hem trobat desprevinguts, i que reaccionem quan ens veiem el problema a sobre: tard, massa tard.
Ens plantegem si els nens han de fer servir o no internet, si s’ha de prohibir el seu ús, si s’hi han d’acostumar perquè forma part del seu entorn… I ens ho plantegem quan gairebé un 90% de nens i nenes de 10 anys accedeix a Internet i un 45% fa servir el mòbil. Amb aquestes dades una feina indispensable a casa i a l’escola és preparar-los perquè puguin gaudir de les tecnologies, no a defugir-les. Pensar que prohibint eliminem el problema em sembla un disbarat. El mateix que trenta-cinc anys enrere explicava a les xerrades sobre la televisió…
Més que preocupar-nos perquè els més petits tenen accés a la tecnologia, cal ocupar-nos pel com hi accedeixen i posar-nos en moviment. Ens ha tocat viure una revolució digital i és molt difícil ignorar això. Si volem anar un pas per davant. hem de ser conscients del que viuran els nostres fills i alumnes.
És important saber què els pot passar, quins perills hi ha en la utilització de les tecnologies, les conseqüències d’un ús descontrolat, què trobaran a la xarxa… Això pot no ser fàcil d’assumir, però és important anar-ho incorporant en la nostra labor educativa. És cert que les noves generacions ja han nascut en un món tecnològic, i que molts pares i mestres hem hagut d’aprendre’n les utilitats i, alhora, evolucionar. Els nens i nenes poden saber o conèixer millor les novetats, els recursos, però els pares i mestres tenim molt més criteri , i això és el que hem d’explotar per saber guiar els menors cap a un bon ús de la tecnologia. Més que ensenyar-los informàtica, els hem d’orientar per poder moure’s amb criteri i coneixement.
I això com es fa? Acompanyant-los convenientment des dels seus primers contactes amb els dispositius: seure amb ells mentre juguen a videojocs en línia, ajudar-los a navegar per internet quan fan un treball de l’escola o, fins i tot, més endavant, preparar-los per continguts violents que poden arribar a trobar-se a les xarxes socials.
No s’ha d’avançar l’edat d’ús dels mòbils ni fer-los servir com a cangurs, perquè aquest no és l’accés a la tecnologia que els nens necessiten. Tampoc s’ha de posposar. Cap els 10 anys és un bon moment per començar la introducció planificada, ja que et permet fer un millor acompanyament que si en tinguessin catorze.
Que mantinguin una utilització sana de la tecnologia, és possible. Però cal que la persona educadora sàpiga marcar un límits en relació al quan i a l’on poden utilitzar la informàtica. Els límits pot costar posar-los i més encara mantenir-los, però si es posen quan són petits, els queden interioritzats (encara que d’entrada els puguin rebutjar), però cal que l’exemple que donen els adults sigui coherent amb el que demanen als nens, que tots els membres de la família compleixin les mateixes normes.
És important que nens i nenes gaudeixin de l’accés a la tecnologia i aprofitin totes les oportunitats que ofereix. Però no sols, amb nosaltres al seu costat.
