Hi hauria d’haver un ordre de les coses
per saber identificar el nom que tenen.
Diuen que aquesta seria una bona manera
per entendre que tot té un sentit i un significat.
Però la contradicció és necessària per avançar.
El desordre també és necessari per crear.
Perquè cadascú té les coses a la seva manera,
i no tothom entén les coses amb un mateix ordre.
Cada poema, amb el seu estimat desordre,
acaba ordenant els versos dins de cada ment que el crea.
Perquè cada ment té un laboratori, i cada laboratori
forma part irrenunciable de cada individu que és poeta,
que és el déu creador de les grans paraules
que faran possible cada poema.
